EL MES DEL RAMADÀ

La Sanae, col·laboradora de l’Associació Casal Claret ens explica alguns aspectes de les pràctiques del mes del Ramadà que aquest any 2013 es celebra del 9 de Juliol al 8 d’Agost.  

Celebració del Ramadà

El Ramadà és el novè mes del calendari lunar musulmà.  És un mes de remuneració i recompensa, un mes d’adoració i de perdó. El dejuni del Ramadà, és un dels pilars de l'Islam i es recorda en el verset “Oh vosaltres que creieu en fer el dejuni com es prescriu als que us van precedir, perquè sigueu prudents” [Sura Al Bakarah 183]

Durant tot aquest mes es practica un dejuni purificador, des de l’alba a la posta del sol, on el fidel s’ha d’abstenir de menjar i beure, de fumar i de tenir relacions sexuals.

ü  Persones que segueixen el dejuni:

-          Musulmà.

-          Persona sana (un malalt mental no pot fer el Ramadà).

-          Adult (un nen no pot fer el Ramadà fins que creixi).

-          Resident (un viatger té dret a menjar els dies de viatge).

-          Capaç ( un malalt o bé una persona gran, poden menjar si ho necessiten).

-          Sense inhibicions (les dones que tenen la menstruació, embarassades o alletants poden menjar).

El dejuni té molts beneficis i aspectes saludables com: aprendre ser pacient, ser generós, saber perdonar i l'aplicació de l'autolimitació, etc.

La investigació mèdica ha demostrat que el dejuni per un dia neteja el cos de les toxines acumulades durant deu dies, redueix la probabilitat de tumors cancerosos i  redueix el sucre a la sang.

DE LA TRADICIÓ HINDÚ

Shanti Path

Pregària per la Pau- Trobada Intereligiosa Gener 2013 Vic

Que sota del Cel hi hagi Pau.

Que dins dels Cels i la Terra hi hagi Pau.

Que hi hagi Pau dins de l’Aigua.

Que en les Herbes i els Arbres hi hagi Pau.

Que dins dels Déus hi hagi Pau.

Que en Braman- l’Absolut i en el Tot hi hagi Pau.

I que puguem Nosaltres realitzar aquesta Pau.

Om. Pau, Pau, Pau! 

PARAULES DE RECORD I AGRAÏMENT PER A LA LAMA GERMAINE

Per aquests dies fa un mes que ens va deixar la Lama Germaine.

La Lama Germaine, a qui justament fa aproximadament un any li havia estat concedida la “condició-servei” de Lama era efectivament mestra espiritual.

Ho era en primer lloc per als amics i amigues del Centre Budista Karma Txopel de Vic, amb l’acompanyament en algunes pràctiques, amb els seus ensenyaments sobre el camí budista, etc.

Però ho era també per a moltes altres persones d’àmbits diversos: persones que buscaven els seus consells enfront de diverses situacions personals, psicològiques, espirituals... I moltes altres persones que van tenir la sort de viure el seu acompanyament mèdic i espiritual en situacions de malalties, sovint greus.

Amb ella havíem preparat una primera conferència sobre “La persona humana en el Budisme i en el Cristianisme”. Havia estat un goig la preparació de la conferència compartida, tot passant-nos i recomanant-nos materials diversos d’aprofundiment en les nostres tradicions respectives. Era una persona d’una profunda finesa espiritual, d’una extraordinària bondat i d’una gran honradesa i obertura de cor. La vaig sentir com a Lama i com a germana. Havien de venir més conferències de diàleg compartit, una, més concretament, sobre “el més enllà” de la persona en les dues tradicions... Ella ja s’ha avançat a viure-ho.

Continuem la nostra pregària per ella, perquè continuï el seu creixement espiritual en les noves etapes del seu camí i continuï essent una benedicció més i més plena per a tots els éssers.

Val a dir que el Poema de Milarepa penjat en el Blog darrerament era el text proposat per ella als amics/gues de Karma Txopel per a la pregària religiosa de l’Aniversari de la mort de Gandhi

Gràcies, Germaine! Gràcies, amics i amigues del Karma Txopel!

    Joan S.

PREGÀRIA DE BONS DESITJOS

 …”De tots els actes perjudicials comesos pel cos, paraula, així com a través de la meva ment, motivats pel desig-aferrament, l'odi-aversió i la ignorància, tot ells els confesso en el meu interior un a un.
Totes les activitats benèfiques, siguin les que siguin, des dels éssers més realitzats, als petits actes de bondat del ser que apareix més ordinari, m’alegro de tot cor…”

POEMA DE MILAREPA

”Acumuleu riqueses com les abelles acumulen la mel,
Però circumstàncies vindran com gelades sobre les flors,
Entreneu-vos en tot moment a una perfecta atenció.

Protegiu la vostra bellesa com es protegeix la seda,
Però, el temps la marcirà fugaç com un arc de Sant Martí,
Entreneu-vos en tot moment a una gran atenció.

Les famílies es reagrupen com a ramats d'antílops,
Però el temps del caçador arribarà.
Entreneu-vos en tot moment a una gran atenció.

Vigileu als vostres fills amb tanta cura com es cuiden preciosos i fràgils ous.
Però, les circumstàncies col•locaran pedres en el camí,
Entreneu-vos en tot moment a una gran atenció.

Sembleu precioses flors,
Però, les gelades no faltaran,
Entreneu-vos en tot moment a una gran atenció.

Us aprecieu entre amics com a mare i fill,
Però, us sentireu oposats davant certes circumstàncies,
Concebeu llavors compassió per totes les criatures, sense excepció.

A tots els agrada d'escalfar-se al sol de la Felicitat,
Però, la desgràcia arriba com el vent d'una tempesta,
Conreeu regularment la caritat amb els més necessitats.”

SOMRIURE REGALAT

Una germana pot anar coberta de cap a peus per oferir-se a Déu. Oi que és veritat?
En canvi, si una noia musulmana fa el mateix, per què diem que ho fa oprimida?

ELS JOVES OPINEN SOBRE EL FENOMEN DE LA RELIGIÓ

La religió sikh explicada per un jove d'aquesta tradició:

La religió dels Sikhs va néixer al Punjab, al nord del país de la Índia fa aproximadament uns 500 anys. Creuen en un sol Déu davant del qual tots som iguals. El seu fundador és el Guru Nanak, al qual, com a senyal de respecte, anomenen déu Guru Nanak Ji. L'objectiu d'aquest home era apropar l'Hinduisme i l'Islam. Els sikhs segueixen els ensenyaments de deu grans mestres que són els gurus del Sikhisme. Ells també creuen en la reencarnació. El Guru Granth Sahib és el seu llibre sagrat. Està narrat pels deu Gurus i és en ell es basa el camí espiritual dels Sihks. Aquest llibre també recull himnes escrits pels mateixos Gurus i per poetes hindús i musulmans de l’època. La religió sikh com la majoria de religions es basa en la fe. Els llocs sagrats no tenen estructures concretes, de manera que, per exemple, es podria ubicar en una casa l’espai de pregària. Ells s’encarregarien de convertir-la en un Gurudwara (porta del Guru) que és el seu lloc de culte. Aquest lloc ha de tenir una característica bàsica: que el llibre sagrat estigui ben col·locat. Com a senyal de respecte els sikhs abans d’entrar es treuen les sabates i es cobreixen el cap, es dirigeixen al llibre sagrat i, agenollats, li fan una ofrena que tant poden ser diners, com menjar, com llet. Després se separen els homes i nens a una banda i les dones i nenes a l'altra, entorn del llibre sagrat, i tot seguit reciten himnes (kitran). Aquesta recitació d’himnes té l'objectiu d'acostar-los a Déu i descobrir-lo dins d’ells mateixos. Per ells és com l'aliment pel cor i l'ànima. També escolten sermons basats en les històries que es relaten en el llibre sagrat. En el langar o cuina, diferents membres de la Khalsa Panth, o seguidors de la religió sikh, preparen menjar per tots. A aquest menjar hi pot anar gent de totes religions, ètnies, països, castes, etc. Per donar igualtat entre tots. Algunes de les celebracions més importants són: el naixement del Guru Nanak (també se celebra el naixement dels altres 9 Gurus); el Baisakhi o any nou, que s’escau a l’Abril; i, finalment, el Divali amb les altres tradicions de la Índia. Per formar part de la Khalsa Panth s'ha de portar un seguit de distintius anomenats les 5 K. D’altra banda, es pot formar part de la Khalsa a partir dels 15 anys.

Webgrafia consultada: http://www.sikhs.org/

Article firmat per Soumia i un jove sikh

LA FESTA DEL XAI [AID EL KIBIR]

El passat 16 de novembre va es va celebrar la gran festa de la tradició musulmana: la Festa del Xai. Per aquest motiu oferim aquí una petita explicació del contingut i la significació de la mateixa per tal d’acostar-la a totes aquelles persones que ens és desconeguda.

La Festa del Xai és una de les celebracions més importants dels musulmans. Aquesta festa commemora aquella ocasió en la que el profeta Abraham (Ibrahim en l’Alcorà), quan estava a punt de sacrificar al seu fill per subordinació al seu Senyor, va rebre l’ordre divina de no fer-ho i en el seu lloc va sacrificar un xai que venia del Jardí (Paradís).

Aquesta història es troba en l’Alcorà, que és el llibre sagrat dels musulmans. En citem uns fragments del text central:

(Ibrahim va dir a Al·là) …[100] Senyor meu! Concedeix-me una descendència de justos, [101] i li vam anunciar un nen que hauria de tenir bon judici [102] i quan aquest va arribar a l’edat d’acompanyar-lo en les seves tasques, li va dir: “Fill meu! He vist en somnis que et sacrificava. Considera el teu parer”. El fill va dir: “Pare! Fes el que se t’ordena i si Al·là vol, trobaràs en mi a un dels pacients” [103]. I quan tots dos ho havien acceptat amb submissió, ell tombà cap avall [104] i li cridarem: “Ibrahim!” [105]. Ja has confirmat la visió que vas tenir. Realment així és com recompensem als que fan el bé [106]. És a dir, de veritat, la prova evident [107]. I els rescatem posant al seu lloc una magnífica ofrena (un bell moltó del que es diu era del Jardí) [108]. I deixem la seva memòria per a la posteritat.*

I a partir d'aquell moment va quedar establert que en la religió no hi hauria sacrificis humans, també va quedar clar que Ibrahim era un profeta Hanif, és a dir, que buscava sincerament a Al·là, seguint el seu cor i apartant-se dels ídols.
Hi ha musulmans que celebren aquest dia tan especial a la Meca perquè coincideix amb el final del pelegrinatge anomenat hash, però la gran majoria ho celebren a les seves cases i anant a la mesquita, i aleshores els que poden fer-ho, sacrifiquen un xai i celebren un menjar al qual es conviden mútuament.
El xai es mata i es reparteix en tres parts igual: una tercera part s'oferirà als pobres, orfes, necessitats, etc.; una altre part serà per a ells i la una última part serà per als convidats i veïns.
Els musulmans acudeixen a l'oració desprès d'haver fet el gusl (banyar-se), es vesteixen amb la seva millor roba, normalment nova, neta i perfumada. Quan arriben a la mesquita abans no comencen la oració, és a dir, la sal.lat, dirigits per l'imam reciten i reciten aquestes paraules: “Allahu akbar (tres vegades) la illaha il·la Allah ua li allahi alhamd” que vol dir “Alà és gran i no hi ha cap Alà sinó ell”. Desprès d’acabar la sal·lat, els assistents es besen i s'abracen com a senyal d'agermanament, i s'acomiaden dient “salam” o “alaikum”, paraules que volen dir “pau amb vosaltres” i no només van dirigides a les persones sinó que també als àngels que hi pugui haver en aquell moment.
És una celebració profunda i reconfortant, la qual suposa no posar molts inconvenients a la voluntat d’Al·là, deixar-se travessar per ell, tenir fe, estimar i valorar la vida, perquè aquesta celebració ens indica que Al·là protegeix la vida humana i la figura d'un home pur que vol arribar a la perfecció.

*El Noble Coran y su traducción-comentario en lengua española
Abdel Ghani Melara Navio
[Traducció al català de Soumia]

EL SERMÓ DE LA MUNTANYA DEL DIÀLEG INTRARELIGIÓS

Quan entris en un diàleg intrareligiós, no pensis per endavant què has de creure.
Quan donis testimoni de la teva fe, no et defensis a tu mateix ni defensis els teus interessos personals, per sagrats que et puguin semblar. Fes com els ocells del cel: canten i volen i no defensen llur música o llur bellesa.
Quan dialoguis amb algú, mira’t el teu interlocutor com una experiència reveladora tal com et miraries o t’hauries de mirar els lliris dels camps.
Quan et trobis en un diàleg intrareligiós, procura primer treure la biga del teu propi ull abans de treure la brossa de l’ull del teu veí.
Benaurat de tu quan no et sents autosuficient mentre estàs en diàleg.
Benaurat de tu quan et fies de l’altre perquè confies en Mi.
Benaurat de tu quan has d’afrontar incomprensió per part de la teva pròpia comunitat o d’altres a causa de la teva fidelitat a la Veritat.
Benaurat de tu quan no abandones les teves conviccions , i, amb tot, no les presentes com a normes absolutes.
Ai de vosaltres, teòlegs i acadèmics, quan menyspreeu el que altres diuen perquè ho trobeu incòmode o no suficientment científic.
Ai de vosaltres, professionals de les religions, quan no escolteu els crits dels petits.
Ai de vosaltres, autoritats religioses, perquè impediu el canvi i la (re)conversió.
Ai de vosaltres, gent religiosa, perquè monopolitzeu la religió i sufoqueu l’Esperit que bufa quan, com i on vol.

Raimon Panikkar (1998) La nova innocència. Barcelona: Proa. La Mirada, pp.314.

BIOGRAFIA DE RAIMON PANIKKAR (1918-2010)

“Me’n vaig anar cristià, em vaig descobrir hindú i torno budista,
sense haver deixat de ser cristià”, Raimon Panikkar.

Raimon Panikkar Alemany va néixer a Barcelona al 1918, fill d’un empresari hindú de la India i d’una dona catòlica que formava part de la burgesia catalana de l’època, i es germà de Salvador Pániker. Aquesta confluència de tradicions es faria palesa en el seu pensament intel·lectual, ja que durant la seva vida va intentar establir un diàleg conciliador entre les tradicions d’orient i occident.

Fugint de la Guerra Civil es traslladar a Alemanya a on va iniciar els seus estudis universitaris que posteriorment finalitzaria a España. Es doctorà en ciències, en filosofia i teologia. Fou membre de l’Opus Dei durant la seva joventut i també col·laborador del CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas). Posteriorment seria nombrat capellà a l’església de Roma.

A finals de la dècada dels anys cinquanta viatjà a la India a on va rebre notables influències de les tradicions hinduistes i budistes. Posteriorment viatjaria als Estats Units d’Amèrica a on va impartir docència durant quasi dues dècades, a Harvard i, sobre tot, a la Universitat de Santa Bàrbara (Califòrnia).
Els últims anys els passà a la seva terra natal, a Catalunya. S’assentà a Tavertet (Osona), des de on presidí la Fundació Vivarium que fomenta el diàleg intercultural. Morí el passat 26 d’Agost, a casa seva, als 91 anys d’edat.

Raimon Panikkar fou un important estudiós de les grans religions. Tot i que inicialment indagà en el camp de les ciències naturals se’l coneix i reconeix per el seu treball orientat al diàleg intercultural i espiritual. El seu pensament buscà la conciliació de les diferents creences.

BIBLIOGRAFIA BÀSICA DE L’AUTOR:
- Panikkar, R (1997) Invitació a la saviesa. Barcelona: Proa. La Mirada.
- Panikkar, R (1998) La nova innocència. Barcelona: Proa. La Mirada.
- Panikkar, R (2003 [2001]) El diálogo indispensable. Paz entre las religiones. Barcelona: Ediciones Península.
- Panikkar, R (2004) Pau i interculturalitat. Una reflexió filosòfica. Barcelona: Proa. La mirada filosòfica.

WEBGRAFIA DE CONSULTA:
- http://www.raimon-panikkar.org/
- www.raimonpanikkar.org/
- www.filosofia.org/

Poema místic hindú

Haz que pida limosna
casa por casa.
Pero cuando mendigue,
haz que no me den nada.
Y si me dan,
haz que se caiga al suelo.
Y una vez en el suelo,
y antes de que lo coja,
haz que un perro me lo arrebate,
Oh Señor
blanco como el jazmín.
Preferible a estar juntos
y hacerlo sin parar
es el placer de hacerlo
después de mucho tiempo separados.
Cuando está lejos
me muero de impaciencia
por verle.
Amigo,
¿cuándo podré tenerle
de ambas maneras:
estar con El aunque Él no esté?
Oh Señor
blanco como el jazmín.
[…]
Yo amo al Hermoso:
él no tiene muerte
deterioro o forma
no tiene lugar ni lado
final ni marcas de nacimiento.
Yo lo amo oh madre. Escucha.
Yo amo al Hermoso
sin cadena ni temor
sin clan ni patria
sin señales
para su belleza.
Mi señor, blanco como el jazmín, es mi esposo.
Tomen estos esposos que mueren y se deterioran,
y alimenten con ellos los fuegos de sus cocinas.


Estos pocos versos de la poetisa del siglo XII d.C. Mahadeviyakka Siva, enlazan con una impresionante corriente mística, muy presente en las tradiciones judía (Cantar de los Cantares), musulmana (Ibn Arabí, y el sufismo en general), y cristiana (santa Teresa de Jesús, san Juan de la Cruz, entre muchos otros), para la cual la relación entre el creyente y su dios toma la forma del deseo amoroso o erótico. Es un magnífico ejemplo de la devoción (bhakti) a Shiva que adoptará el hinduismo a partir del siglo XV, representada en muchos casos por mujeres.

Text de Hamid Al Ghazali

Avui oferim en primer lloc aquest text del teòleg musulmà Gaziel (Hamit Al Ghazali 505/1111, Teòleg i estudiós de les ciències filosòfiques ) ja que estem el segon dia del Ramadan. Aquest text va ser llegit a la pregària interreligiosa celebrada al pati del Casal Claret el 22 de juny de 2010.

En el nom de Déu, el Compassiu, el Misericordiós

‏Busca el millor de l’ altra vida, pel mitjà que Déu t'ha donat, senseoblidar, però, la teva part en aquesta vida, i fes el bé (als altres) comDéu ha fet el bé amb tu, i no vulguis sembrar la corrupció en la terra; perquè,certament Déu no estima els que sembren la corrupció!

(Sura Al Qassas 28:77)

---------------------------------------

Text de Hamid Al Ghazali (505/1111, Teòleg i estudiós de les ciències filosòfiques):

Heu de saber, estimats meus, que l'home no va ser creat de broma ni percasualitat, sinó que va ser meravellosament fet amb un gran destí. Tot i que no estàfet de matèria perdurable, viu per sempre, i encara que el seu cos és mesquí iterrenal, el seu esperit és elevat i diví. Quan en el gresol de l'abstinència se’lsepara de les passions carnals, arriba al més alt, i en lloc de ser esclau de la luxúria i de la ira, queda investit de qualitats angelicals. A l'arribar a aquest estat, troba el seu cel a la contemplació de la bellesa Eterna, i mai més en les delícies de la carn.L'alquímia espiritual que provoca aquest canvi en ell, com la que transforma els metalls vils en or, no és fàcil de descobrir, ni de trobar.(...)

Aquesta alquímia es podria descriure breument com allunyar-se del món acostant-se a Déu. El coneixement d'un mateix és la clau del coneixement de Déu, d'acord amb la dita: "Aquell que es coneix a si mateix coneix Déu", i tal com està escrit a l'Alcorà: "Els mostrarem els nostres signes en el món i en ells mateixos, perquè la veritat els sigui revelada "(Sura 41:53).

No hi ha res més a prop teu que tu mateix, i si no et coneixes a tu mateix com pots conèixer cap altra cosa? Si dius: "Em conec a mi mateix", referint-te al teu aspecte exterior, al teu cos, la teva cara, els teus membres, etc., tal coneixement mai pot ser la clau per al coneixement de Déu. I com podries avançar per aquestcamí, si el teu coneixement del que hi ha dins teu no va més enllà que el saber que quan tens gana, menges, i quan sents ira , ataques algú? Doncs en això les bèsties són iguals que tu. Però l'autèntic coneixement d'un mateix consisteix en saber què ets tu per a tu mateix i d'on véns, cap on vas i amb quin objecte has vingut a aturar-te aquí un moment, i en què consisteixen la teva autèntica felicitat i la teva autèntica misèria.

Alguns dels teus atributs són els mateixos dels animals, altres, dels diables, i alguns, dels àngels, i has d'investigar quins d'aquests atributs són accidentals i quins són essencials. Fins que no sàpigues això no podràs saber on rau la teva autèntica felicitat. (...)

Heu de saber que l'Islam té dos moments. El primer consisteix en abandonar els mals costums, i el segon en adoptar els bons. El primer pas és el més difícil ja que exigeix un gran esforç en la lluita contra lo que tenim assumit com a inamovible. El ProfetaMuhammad (...) va dir:

"Emigrant (muhajir) és el que abandona el mal i el combatent (mujahid) és elque lluita contra la seva pròpia arbitrarietat.Per començar, imagina que pots convertir el teu cos en una fortalesainexpugnable. Heu de saber que en nosaltres mateixos hi ha portes perles quals s'infiltra l'enemic que busca la nostra ruïna. Presta atenció a aquestes escletxes i emmuralla-les:

L'ULL: Al teu rostre hi han dues portes obertes que et serveixen per a guiar-te al mig de la foscor, et són d'utilitat per aconseguir el que et proposis i a través d'elles pots veure el prodigiós univers que t'envolta, aprenent dels seus signes. Protegeix aquestes portes! no usant-les en res indegut on aguaita l'enemic que et vol cegar. No miris res il·lícit, no miris amb ulls pervertits cap a la bellesa,no miris a cap persona amb rancúnia, ni facis servir els teus ulls per vigilar la seva intimitat.

L'OÏDA: protegeix-la de les paraules inútils, no prestis atenció a la calúmnia ni la falsedat, no sentis banalitats. Embelleix la teva oïda escoltant la paraula de Déu i la saviesa que guarden els que han intimat amb Ell. Aprèn per la teva oïda rebent en el teu interior els millors sons i les paraules més sinceres.

LA LLENGUA: que et serveixi per recordar Déu i per llegir el seu Llibre, guia ambels teus consells a la gent i expressa amb ella el que de bo tinguis en el teu cor. Res arruïna més a un ésser humà que la seva llengua: evita que la teva busqui la teva perdició. Refugia't en el silenci ja que quan es parla molt inevitablement s'han de dir tonteries. Vuit són els vicis de la llengua: La mentida, l'amenaça, la calúmnia, el fingiment, l'adulació, la maledicció, la invocació del mal i la frivolitat. En cada un d'ells hi ha un enemic que busca la teva destrucció.

L'ESTÓMAC: no mengis res que dubtis sobre l'honestedat del seu origen. Tot el que ingereixis i hagi estat aconseguit injustament et destruirà. Alimenta’t només amb el lícit que hagi estat guanyat de manera legal (Halal). I no t’omplis perquè l’afartar-se de menjar endureix el cor. Mantingues el teu cos sempre lleuger. Intentar arribar a Déu amb el cos pesat o construït sobre alimentació il·lícita és absurd.

LES MANS: no facis mal directe amb elles a cap persona, ni t’apropïis dels seus béns, ni causis mal a cap criatura. No traeixis el que sigui confiat a les teves mans ni escriguis res del que puguis penedir.

ELS PEUS: no vagis a les portes dels reis i sultans, i si ho fas que sigui per censurar la tirania. El Profeta Muhammad (...) va dir: "Qui s’humiliï acudint als rics perd les dues terceres parts del seu Islam (de la seva fe) ". Contràriament vés on estigui el bé, i aparta't dels llocs on resideixi el mal i el dany.

L'home busca la seva perfecció espiritual mitjançant el sentiment religiós, que procedeix del coneixement i es manifesta en les accions justes.L'amor del creient no ha de reduir-se a un sentiment egoïsta de família o grup, sinó que s'ha d'estendre a tot el proïsme, mentre que els homes tots som servents de Déu, i no ha d'excloure ni tan sols als pecadors, ja que el pecat és digne d'odi, però el pecador mereix compassió.

PREGÀRIA INTERRELIGIOSA

El proper diumenge 20 de juny del 2010 se celebrarà la cinquena pregària interreligiosa a Vic, concretament al jardí dels Claretians, al Casal Claret. Tots aquells que estigueu interessats us anirà molt bé saber que:

• l'entrada és pel C/ de la Ramada, 14 o bé per la Rb. St. Domènec, 5
• es començarà a les 18:00h
• és obert a tothom

SOMRIURE REGALAT

BIOGRAFIA DE GANDHI

Mohandas Karamchand Gandhi, conegut com El Mahatma (la gran ànima), va néixer el 1869a Porbandar, a l’Índia. Va estudiar dret a l’Índia i després a Londres, on esdevingué advocat. Durant llargues estades a l’Àfrica del Sud, entre 1893 i 1914, va conèixer el racisme de l’apartheid i aleshores va elaborar la seva doctrina de l’acció no violenta, inspirada per l’hinduisme, pel cristianisme i per pensadors com Tolstoi. En tornar a l’Índia va participar en la lluita contra els britànics i el 1920 va convertir-se en el líder indiscutible de la lluita nacional. A partir del 1922 va consagrar-se a l’educació del poble i als problemes dels intocables. Atès que el liderat nacional estava assegurat per J. Nehru, Gandhi va intervenir com a garantia moral en els moviments de masses (desobediència civil de 1930, votació de la moció Dalit Índia el 1942) o per calmar les violències entre hindús i musulmans (1946-1947). El 1948 fou assassinat per un extremista hindú.

"La religió és un sol arbre amb moltes branques. Si no veiem més que les branques, direm que hi ha moltes religions, però si veiem tot l'arbre, comprendrem que hi ha una sola religió"
M. Gandhi

SI ET PICA LA CURIOSITAT...

Pots llegir:

- Gandhi, M.K. Escritos esenciales. Sal Terrae. Santander, 2004
- Lanza del Vasto. Vida interior i no-violència.Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona, 1992


Pots veure:

- Gandhi. Richard Attenborough,1982
- Agua. Deppa Metha, 2005

FRAGMENTS SOBRE EL DIÀLEG INTERRELIGIÓS

UN CONTE PER REFLEXIONAR: ELS CECS I L’ELEFANT

El Buda estava al bosc de Jeta quan van arribar un gran nombre d’ascetes de diferents escoles metafísiques i tendències filosòfiques. Alguns sostenien que el món és etern i altres que no l’és; uns que el món és finit, i altres, infinit; uns que el cos i l’ànima són el mateix, i altres, que són diferents; uns, que el Buda té existència després de la mort, i altres, que no. I així cada un sostenia els seus punts de vista, entregant-se a prolongades polèmiques. Tot això va ser escoltat per un grup de monjos del Buda, que relataren després l’incident al mestre i li demanaran que els hi aclarís. El Buda els demanà que s’assentessin tranquil•lament al seu costat i parlà així:

- Monjos, aquests dissidents són cecs que no veuen, que desconeixen tant la veritat com la no veritat, tant lo real com lo no real. Ara us explicaré un succés dels temps antics. Hi havia un maharajà que ordenà reunir a tots els cecs que hi havia a Sabathi i va demanar que els posessin davant un elefant i que expliquessin, el anar-lo tocant, què els semblava. Uns van dir, després de tocar el cap: “un elefant sembla una olla”; els que li tocaren la orella, asseguraren: “sembla un cistell”; els que li van tocar l’ullal: “és com una aixada”; els que palparen el cos: “és un graner”. I així cada un convençut del que declarava, començaren a barallar-se entre ells.

El Buda va fer una pausa i trencà el silenci per concloure:

- Monjos, així són els ascetes dissidents: cecs, desconeixedors de la veritat, que malgrat tot, sostenen les seves creences.

El Mestre diu: La visió parcial conté més desconeixement que coneixement.

101contes clàssics de la Índia. Recopilació de Ramiro Calle.


“El diàleg es desenvolupa a mig camí entre el que és vell i el que és nou i fa possible una transformació creativa de les tradicions històriques. Sense el diàleg, les religions s’emboliquen elles mateixes o bé s’adormen en els amarradors i naufraguen. Vertaderament, avui es veu cada cop més clar que cap tradició té per ella mateixa la força que li caldria per posar en pràctica el paper que se li autoatribueix. O bé s’obren les unes a les altres o degeneren i donen lloc a reaccions fanàtiques de tota mena. El diàleg és realment una necessitat vital.”

Raimon Panikkar. El diàleg indispensable.

UNA OPINIÓ SOBRE L'ISLAM

Entrevista a Lotfi Laghmari. Mediador cultural

Quin paper ocupa un mediador davant un conflicte interreligiós?
Jo com a mediador, sempre procuro apropar postures a nivell de valors que són bàsics i fonamentals per tots i que ens uneixen. La religió, encara que sigui un factor més personal i individual de cadascú, no la deixo de banda.
La mediació és una bona eina perquè no és només qüestió d’idioma o coneixements... sinó que mediar és posar-te entremig i procurar que hi hagi un acord, una plataforma de diàleg sòlida i confiança. Som éssers humans, tots iguals. Les persones, sigui quina sigui la nostra religió hem de parlar i comunicar, ens hem de veure i conèixer.

A quins valors et refereixes quan parles d’apropar postures?
Jo interpreto que la religió musulmana és una religió de convivència amb totes les religions i totes les races. Mahoma sempre ha dit: “expliqueu la vostra religió i practiqueu-la bé”.
A Catalunya hi ha mesquites perquè la gent de creença musulmana necessita un lloc. Hi ha una solidaritat d’ajuntar-se i esforçar-se per buscar un local i començar a practicar la religió com està marcada. Però la mesquita ha de saber gestionar el tema de les religions. L’imam no ha d’estar tancat a la Mesquita i al seu col•lectiu, l’imam si està en un poble ha d’estar per tots els ciutadans. Per tant, és important que sàpiga què passa al seu entorn i que es comuniqui i hi participi. A vegades, si un imam no parla l’idioma, no escolta la ràdio, no veu la televisió... no sap què està passant en aquest terreny. Diria que això és molt important. Un imam no ho pot fer tot sol, necessita un equip fort.

Quin paper creus que pot tenir el grup interreligiós en la convivència de l’islam amb el seu entorn?
El grup interreligiós és un punt molt important perquè ens coneixem entre nosaltres, les religions, discutim coses i trobem moltes coses comunes. Som de diferents religions però jo crec que sempre hem estat d’acord amb alguns objectius. Jo diria que aquest grup ha de ser el model.
S’hauria d’intentar que cadascú de nosaltres treballés amb la seva comunitat. I que cada comunitat hauria de ser promotora del diàleg amb la resta de les religions.
La religió és tot, des del bon dia fins que vas a dormir. Per mi la gran religió és respectar a la gent, complir amb els teus deures, corregir si pots, educar també als nens... Els nens són el futur i els hem d’educar bé, i els hi hem d’explicar la realitat del seu poble, que hi ha diferents religions i diferents persones i que cal aprendre a conviure.

JORNADES DE PREGÀRIA PER LA UNITAT DE LES ESGLÉSIES CRISTIANES

El GCEV ha organitzat la setmana de pregàries per a la Unitat dels Cristians, del 18 al 25 de gener, com cada any. Les celebracions s’han realitzat a la Cripta del Temple del Pare Claret de Vic. Els textos bíblics i el guió comentari cada any són preparats conjuntament per les Comunitats Cristianes d’algun indret del món. Aquest any han anat a càrrec de les Comunitats d’Escòcia. Edimburg, la capital d’Escòcia, celebrà el 1910, ara fa 100 anys, una “Conferència Missionera” en la que hi participaven les diverses Comunitats Cristianes del país per tal d’unificar la manera de presentar l’Evangeli de Jesús a aquells habitants del nord d’Anglaterra que s’anaven descristianitzant progressivament. Fou la primera llavor ecumènica que aniria creixent fins arribar al moment actual. Els comentaris de les lectures bíbliques de cada dia anaven a càrrec de diversos Pastors i Missioners, entre ells van destacar els Pastors evangèlics Rolf i Sònia Lungstrom de les Comunitats Evangèliques de Vic i el bisbe catòlic Romà Casanova. L’assistència fou notable, amb cripta plena algun dia. El GCEV fa diverses programacions ecumèniques durant tot l’any, programacions que són ofertes a tothom i degudament anunciades en el Full Mensual del Temple de Sant Antoni Maria Claret de Vic.

LA VEU DEL GRUP INTERRELIGIÓS

El 29 de gener d’aquest any s’ha celebrat la quarta pregària interreligiosa on hi han participat budistes, cristians, musulmans i hindús. En aquesta edició escoltarem la opinió d’alguns d’ells.

Com valores la pregària interreligiosa? Què penses que seria interessant fer, a nivell interreligiós, a Vic?

TRADICIÓ BUDISTA

Des del meu punt de vista tan a nivell personal, com Budista, valoro molt positivament, interessant i enriquidor la pregària que es va fer el passat dia 29 de gener.
Crec que a tots els nivells és una gran tasca de convivència, tolerància, i aprenentatge conèixer la realitat de la nostra societat. El coneixement d’altres religions ens fa a tots sensibles a aquesta recerca espiritual que fa niu dins de l’ésser humà.
A nivell interreligiós de la comarca penso que seria interessant poder fer una trobada i una pregària per la pau, i la tolerància tots junts. Estem en un moment difícil i per la gent és una gran ajuda poder desenvolupar la espiritualitat.
Crec que s’hauria de poder fer d’una manera que pogués arribar a tothom, potser a nivell de televisió o ràdio.
Esther

TRADICIÓ MUSULMANA

De fet, és la primera vegada que participo, la trobo molt interessant... així podem fer un intercanvi de cultures i de costums, aprendre més coses, ... Tot va anar molt bé. Hi havia uns musulmans, amics meus, que fa casi deu anys que fan aquestes reunions i en general, trobo que tot el que fem està molt bé, però el problema és que amb tant poc temps no podem fer altres coses.
Voldria afegir, era l'opinió dels meus amics, que també podríem fer un parlament curt sobre la convivència, la tolerància i el respecte...
Abdelhak


TRADICIÓ CRISTIANA

Valoro molt positivament el fet de poder compartir uns espais de pregària amb altra gent. El fet de poder escoltar i llegir textos d'altres religions que tracten les mateixes preocupacions i alegries des d'una sensibilitat o perspectiva diferent sempre enriqueix.
Pel que fa a nivell interreligiós a Vic la veritat és que estic molt poc posat en el tema i per tant no sé quina és la situació. Potser buscar un espai comú neutre i que un cop cada tres/quatre mesos es pogués fer una xerrada general sobre budisme, hinduisme, islam, cristianisme (i les seves branques).
He de reconèixer que no sempre aprofitem les oportunitats que ens ofereixen (tipus portes obertes de les mesquites) o que per horaris no pots assistir a coses que ja es fan (s'han fet algunes xerrades sobre budisme em sembla).
Ramon

Doncs des del meu punt de vista, la valoració de la pregària és molt bona, poder compartir un espai comú, on tothom pugui viure la fe de formes diferents, per arribar el mateix. El que vaig respirar a la pregària era molt de respecte. Adonar-me una mica més de les coses que ens uneixen, que no pas de les que ens separen.
Meri

Dels diversos aspectes que per a mi són enriquidors, quan fem pregària interreligiosa, en vull subratllar un: a mi em passa – i suposo que també pot passar a d’altres dels que ens trobem el següent: quan jo prego sol o amb “els meus” – de la meva tradició – tinc la impressió que Déu –l’Absolut, l’Essència Universal... – el situo i sovint el deixo clos dins d’una mena de fronteres que són les de la meva experiència. Quan prego amb vosaltres, amigues i amics budistes, hindús, musulmans, sikhs, m’acompanyeu cap a nous paisatges de trobada amb Déu – l’Absolut, l’Essència Búdica... -, i trobo meravellosa la vostra invitació a entrar en aquests nous territoris on nous rostres de l’Absolut se’m revelen. És per això que us estic profundament agraït a tots vosaltres, amigues i amics, i espero que em continueu enriquint amb la vostra experiència.
Gràcies!
Joan

UNA CELEBRACIÓ SIKH DES D’UNS ULLS CONVIDATS

Una celebració religiosa que aplega persones de totes les edats que busquen la religió en el seu interior. No hi ha una figura intermediària sinó que és la música i la pròpia recitació dels textos sagrats el que indueix a l’estat de meditació individual de cadascun.

Músics i ofrenes a l'altar.

Un altre element que té importància dins la cerimònia sikh és el menjar. El menjar sagrat es diu Langar i és una manera de demostrar igualtat pels sikhs. El menjar sempre és simple i vegetarià, pel que tots mengen el mateix. Així doncs, no és important la casta de la qual formes part ni les divisions de la riquesa i la pobresa.

Qualsevol persona, sikh o no, poden compartir la Langar, ningú no és rebutjat.