PREGÀRIA INTERELIGIOSA

Persones de cada tradició ens oferim uns moments de silenci, recitació dels nostres textos sagrats, cant, meditació, dansa,…

Et convidem a participar en l’espai d’experiència espiritual que viurem conjuntament persones de diverses tradicions: Budisme, Cristianisme, Hinduisme, Islam, Sikhs,...

CORRESPONSABILITAT EN ELS NOSTRES TEMPS

Institut de Ioga

Rambla Josep Tarradelles 2,

Esc B Entresòl, Vic

DIVENDRES 4 d’OCTUBRE a les 21h

Amics ,

Després de les vacances d'estiu, hem représ les activitats del centre el dia 2 de Setembre.

Activitats quotidianes:

· Dilluns de 20:30 h. a 21:30 h : Meditació Shiné - calma mental (obert a tothom)

La finalitat de la meditació és portar-nos gradualment a una visió directa de la nostra naturalesa essencial. Una naturalesa essencial lliure de tendències inconscients, inclinacions i emocions que la distorsionen.
La meditació té diverses etapes, la primera etapa es denomina “Shiné”, podríem traduir-ho com establir-se en una estat de pau interior i té al seu torn diverses etapes, des de l'etapa d'aprendre a posar la ment, fins a arribar a una absorció meditativa i desenvolupament d'un estat de claredat interior.
Però devem ser conscients que sense la motivació adequada, que es treballa gràcies a diferents instruccions, com la reflexió sobre la impermanència o el cultiu de la solidaritat, la meditació no ens portarà al fi desitjat. Per això, és important rebre les instruccions d'una persona amb experiència, que ha rebut les instruccions d'un mestre qualificat

· Dimecres de 20:30 h. a 21:30 h. : Meditació de Chenrezi . S'alternarà amb l'estudi d'un text .

La pràctica de Chenrezi, és una pràctica pròpia de la Tradició Vajrayana del Tibet. És una pràctica amb un gran poder de transformació, que és el que caracteritza al Vajrayana, per acréixer el nostre Amor i Compassió vers tots els éssers sense excepció.
La figura de Chenrezi representa la nostra naturalesa essencial i també la dimensió de Saviesa i Compassió de tots els éssers realitzats.
Durant la pràctica es fan visualitzacions unides a la recitació de diverses pregàries i recitació del mantra.
Aquesta pràctica està estesa a totes les escoles del Budisme tibetà, perquè expressa i condensa tota la seva essència amb senzillesa.
Tota persona és benvinguda a unir-se a aquesta pràctica.

· Un diumenge de cada mes a les 10: 00 h (s'informarà del dia) : s'alternaran les meditacions de Tara.

Més endavant rebreu informació sobre ensenyances, conferències i altres activitats.

Fins aviat,

Centre Budista Karma Txöpel - KTT Vic

 

EL CASAL CLARET ESDEVÉ UN ESPAI DE DIÀLEG INTERRELIGIÓS

El passat divendres dia 23 d’agost el diari el9nou publicava la següent noticia:

“El Casal Claret de Vic és un lloc de trobada de persones vinculades a diferents tipus de culte religiós. Per aquest motiu, explica mossèn Joan Soler, president de l’Associ-ació Casal Claret, “intentem afavorir el diàleg interreligiós” amb la voluntat que “hi hagi contactes, coneixement” i es generin activitats entre tots els col·lectius. Així, aproximadament cada dos mesos, s’organitzen trobades en què participa gent de tots els col·lectius. Soler explica que tracten algun tema concret, preparen les pregàries inter-religioses i “donem vida” al bloc http://dialeginterreligiosvic.blogspot.com.es, pel qual generen el contingut, i també elaboren el calendari interreligiós en què inclouen les festivitats i les activitats de cada grup. Ara preparen una trobada de cara a la tardor i una altra pels volts del 30 de gener, el Dia de la No-Violència, que coincideix amb l’aniversari de la mort de Gandhi.
Soler assegura que crear els espais de trobada és “molt enriquidor”, però és conscient que “som pocs els que en vetllem a totes les tradicions”. Afegeix, “hem de ser conscients que som una societat diversa i que això és irreversible” i que “és important tenir una mentalitat oberta i col·laborar entre tots”.”


Més informació sobre el Casal Claret a: http://blocs.claret.cat/casalclaret/

16 actitudes para una vida con sentido

Las 16 actitudes nos ofrecen un marco claro, sencillo y sólido en el que reconsiderar nuestra forma de pensar, de hablar y de actuar y dar así un sentido a la vida,  al crear causas para una felicidad y plenitud verdaderas.

Recursos para experimentar la felicidad y

dar sentido a la vida

Marian O’ Dwyer acumula más de 10 años de experiencia dirigiendo programas de formación cuyo objetivo es desarrollar el potencial de la mente.

CONFERENCIA EL  19 de Septiembre, a las 19.30h

Carrer  Ramada 14 Casal Claret, Vic

Colaboran el CASAL CLARET y el CENTRO DE RETIROS TUSHITA

CONFERÈNCIA:
CONCIENCIA DE LA MUERTE: BELLEZA DE LA VIDA.

 Confrontarnos creativamente con la transitoriedad y la muerte es la base para poder reconocer con claridad lo que de verdad da sentido a la vida, para animarnos buscar ese sentido y seguirlo con entusiasmo, y así evitar lamentarnos luego y también para saber confiar más y más.

 

Sin duda nos hace más auténticos frente a nosotros mismos y frente a los otros porque nos hace abrirnos a todo el potencial que poseemos.

Incluso quizás lleguemos a descubrir que la muerte puede ser una amiga y consejera importante.

Bruno Rizzi es enfermero paliativo en el Christoforus Hospice de Munich, Alemania desde el 2004. Aprendiz de Budismo tibetano desde el 1981. Estudió en el Monasterio de Nalanda en Francia.

Conferencia en el CASAL CLARET Calle Ramada 14  Vic

El día 4 de Septiembre a las 19.30

Colaboran El Casal Claret y el Centro de Retiros Tushita. Arbúcies. Girona.

Tel 972178262.  oficina@tushita.es

Des del Centre Karma Txöpel de Vic compartim el text de Ven. Lama Guendum Rimpotxé: 

L’ASPIRACIÓ AL DESPERTAR

Lliure i relaxat: un cant vajra espontani

La felicitat no s’aconsegueix

amb grans sacrificis i força de voluntat,

ja és present en la relaxació oberta i en el deixar anar.

No t’esforcis,

no hi ha res a fer o a desfer.

Tot allò que apareix momentàniament en el cos- ment

no té cap importància;

sigui el que sigui té poca realitat.

Per què identificar-nos-hi i després aferrar-nos-hi?

Per què emetre judicis sobre això i després sobre nosaltres mateixos?

És molt millor deixar

simplement que tot el joc succeeixi per ell mateix,

sorgint i replegant-se com les onades

-sense alterar ni manipular res-

i observar com tot s’esvaeix

i reapareix màgicament, una i altre vegada, eternament.

És la nostra cerca de la felicitat

l’única cosa que ens impedeix veure-ho.

És com perseguir un arc de Sant Martí de colors vius

que no aconseguiràs mai,

o com un gos que intenta atrapar la seva pròpia cua.

Tot i que la pau i la felicitat no existeixen

com una cosa o un lloc reals,

estan sempre disponibles

i t’acompanyen a cada instant.

No creguis en la realitat

de les experiències bones i dolentes,

ja que són tan efímeres com el bon temps i el mal temps,

com els arcs de Sant Martí en el cel.

Desitjant aferrar l’inaferrable

t’esgotes en va.

En l’instant en què obres i relaxes

el puny clos de l’aferrament,

allí hi ha l’espai infinit, obert, seductor i confortable.

Fes ús d’aquesta espaiositat,

d’aquesta llibertat i tranquil·litat naturals.

No busquis més.

No t’endinsis en la inexplicable selva

seguint el rastre del gran elefant despert,

perquè ja es troba a casa descansant plàcidament

davant la teva pròpia llar.

Res a fer o a desfer,

res a forçar,

res a desitjar,

no falta res.

E-ma-ho! Meravellós!

Tot succeeix per si mateix.

EL MES DEL RAMADÀ

La Sanae, col·laboradora de l’Associació Casal Claret ens explica alguns aspectes de les pràctiques del mes del Ramadà que aquest any 2013 es celebra del 9 de Juliol al 8 d’Agost.  

Celebració del Ramadà

El Ramadà és el novè mes del calendari lunar musulmà.  És un mes de remuneració i recompensa, un mes d’adoració i de perdó. El dejuni del Ramadà, és un dels pilars de l'Islam i es recorda en el verset “Oh vosaltres que creieu en fer el dejuni com es prescriu als que us van precedir, perquè sigueu prudents” [Sura Al Bakarah 183]

Durant tot aquest mes es practica un dejuni purificador, des de l’alba a la posta del sol, on el fidel s’ha d’abstenir de menjar i beure, de fumar i de tenir relacions sexuals.

ü  Persones que segueixen el dejuni:

-          Musulmà.

-          Persona sana (un malalt mental no pot fer el Ramadà).

-          Adult (un nen no pot fer el Ramadà fins que creixi).

-          Resident (un viatger té dret a menjar els dies de viatge).

-          Capaç ( un malalt o bé una persona gran, poden menjar si ho necessiten).

-          Sense inhibicions (les dones que tenen la menstruació, embarassades o alletants poden menjar).

El dejuni té molts beneficis i aspectes saludables com: aprendre ser pacient, ser generós, saber perdonar i l'aplicació de l'autolimitació, etc.

La investigació mèdica ha demostrat que el dejuni per un dia neteja el cos de les toxines acumulades durant deu dies, redueix la probabilitat de tumors cancerosos i  redueix el sucre a la sang.

DE LA TRADICIÓ HINDÚ

Shanti Path

Pregària per la Pau- Trobada Intereligiosa Gener 2013 Vic

Que sota del Cel hi hagi Pau.

Que dins dels Cels i la Terra hi hagi Pau.

Que hi hagi Pau dins de l’Aigua.

Que en les Herbes i els Arbres hi hagi Pau.

Que dins dels Déus hi hagi Pau.

Que en Braman- l’Absolut i en el Tot hi hagi Pau.

I que puguem Nosaltres realitzar aquesta Pau.

Om. Pau, Pau, Pau! 

PARAULES DE RECORD I AGRAÏMENT PER A LA LAMA GERMAINE

Per aquests dies fa un mes que ens va deixar la Lama Germaine.

La Lama Germaine, a qui justament fa aproximadament un any li havia estat concedida la “condició-servei” de Lama era efectivament mestra espiritual.

Ho era en primer lloc per als amics i amigues del Centre Budista Karma Txopel de Vic, amb l’acompanyament en algunes pràctiques, amb els seus ensenyaments sobre el camí budista, etc.

Però ho era també per a moltes altres persones d’àmbits diversos: persones que buscaven els seus consells enfront de diverses situacions personals, psicològiques, espirituals... I moltes altres persones que van tenir la sort de viure el seu acompanyament mèdic i espiritual en situacions de malalties, sovint greus.

Amb ella havíem preparat una primera conferència sobre “La persona humana en el Budisme i en el Cristianisme”. Havia estat un goig la preparació de la conferència compartida, tot passant-nos i recomanant-nos materials diversos d’aprofundiment en les nostres tradicions respectives. Era una persona d’una profunda finesa espiritual, d’una extraordinària bondat i d’una gran honradesa i obertura de cor. La vaig sentir com a Lama i com a germana. Havien de venir més conferències de diàleg compartit, una, més concretament, sobre “el més enllà” de la persona en les dues tradicions... Ella ja s’ha avançat a viure-ho.

Continuem la nostra pregària per ella, perquè continuï el seu creixement espiritual en les noves etapes del seu camí i continuï essent una benedicció més i més plena per a tots els éssers.

Val a dir que el Poema de Milarepa penjat en el Blog darrerament era el text proposat per ella als amics/gues de Karma Txopel per a la pregària religiosa de l’Aniversari de la mort de Gandhi

Gràcies, Germaine! Gràcies, amics i amigues del Karma Txopel!

    Joan S.

PREGÀRIA DE BONS DESITJOS

 …”De tots els actes perjudicials comesos pel cos, paraula, així com a través de la meva ment, motivats pel desig-aferrament, l'odi-aversió i la ignorància, tot ells els confesso en el meu interior un a un.
Totes les activitats benèfiques, siguin les que siguin, des dels éssers més realitzats, als petits actes de bondat del ser que apareix més ordinari, m’alegro de tot cor…”

POEMA DE MILAREPA

”Acumuleu riqueses com les abelles acumulen la mel,
Però circumstàncies vindran com gelades sobre les flors,
Entreneu-vos en tot moment a una perfecta atenció.

Protegiu la vostra bellesa com es protegeix la seda,
Però, el temps la marcirà fugaç com un arc de Sant Martí,
Entreneu-vos en tot moment a una gran atenció.

Les famílies es reagrupen com a ramats d'antílops,
Però el temps del caçador arribarà.
Entreneu-vos en tot moment a una gran atenció.

Vigileu als vostres fills amb tanta cura com es cuiden preciosos i fràgils ous.
Però, les circumstàncies col•locaran pedres en el camí,
Entreneu-vos en tot moment a una gran atenció.

Sembleu precioses flors,
Però, les gelades no faltaran,
Entreneu-vos en tot moment a una gran atenció.

Us aprecieu entre amics com a mare i fill,
Però, us sentireu oposats davant certes circumstàncies,
Concebeu llavors compassió per totes les criatures, sense excepció.

A tots els agrada d'escalfar-se al sol de la Felicitat,
Però, la desgràcia arriba com el vent d'una tempesta,
Conreeu regularment la caritat amb els més necessitats.”

SOMRIURE REGALAT

Una germana pot anar coberta de cap a peus per oferir-se a Déu. Oi que és veritat?
En canvi, si una noia musulmana fa el mateix, per què diem que ho fa oprimida?

ELS JOVES OPINEN SOBRE EL FENOMEN DE LA RELIGIÓ

La religió sikh explicada per un jove d'aquesta tradició:

La religió dels Sikhs va néixer al Punjab, al nord del país de la Índia fa aproximadament uns 500 anys. Creuen en un sol Déu davant del qual tots som iguals. El seu fundador és el Guru Nanak, al qual, com a senyal de respecte, anomenen déu Guru Nanak Ji. L'objectiu d'aquest home era apropar l'Hinduisme i l'Islam. Els sikhs segueixen els ensenyaments de deu grans mestres que són els gurus del Sikhisme. Ells també creuen en la reencarnació. El Guru Granth Sahib és el seu llibre sagrat. Està narrat pels deu Gurus i és en ell es basa el camí espiritual dels Sihks. Aquest llibre també recull himnes escrits pels mateixos Gurus i per poetes hindús i musulmans de l’època. La religió sikh com la majoria de religions es basa en la fe. Els llocs sagrats no tenen estructures concretes, de manera que, per exemple, es podria ubicar en una casa l’espai de pregària. Ells s’encarregarien de convertir-la en un Gurudwara (porta del Guru) que és el seu lloc de culte. Aquest lloc ha de tenir una característica bàsica: que el llibre sagrat estigui ben col·locat. Com a senyal de respecte els sikhs abans d’entrar es treuen les sabates i es cobreixen el cap, es dirigeixen al llibre sagrat i, agenollats, li fan una ofrena que tant poden ser diners, com menjar, com llet. Després se separen els homes i nens a una banda i les dones i nenes a l'altra, entorn del llibre sagrat, i tot seguit reciten himnes (kitran). Aquesta recitació d’himnes té l'objectiu d'acostar-los a Déu i descobrir-lo dins d’ells mateixos. Per ells és com l'aliment pel cor i l'ànima. També escolten sermons basats en les històries que es relaten en el llibre sagrat. En el langar o cuina, diferents membres de la Khalsa Panth, o seguidors de la religió sikh, preparen menjar per tots. A aquest menjar hi pot anar gent de totes religions, ètnies, països, castes, etc. Per donar igualtat entre tots. Algunes de les celebracions més importants són: el naixement del Guru Nanak (també se celebra el naixement dels altres 9 Gurus); el Baisakhi o any nou, que s’escau a l’Abril; i, finalment, el Divali amb les altres tradicions de la Índia. Per formar part de la Khalsa Panth s'ha de portar un seguit de distintius anomenats les 5 K. D’altra banda, es pot formar part de la Khalsa a partir dels 15 anys.

Webgrafia consultada: http://www.sikhs.org/

Article firmat per Soumia i un jove sikh

LA FESTA DEL XAI [AID EL KIBIR]

El passat 16 de novembre va es va celebrar la gran festa de la tradició musulmana: la Festa del Xai. Per aquest motiu oferim aquí una petita explicació del contingut i la significació de la mateixa per tal d’acostar-la a totes aquelles persones que ens és desconeguda.

La Festa del Xai és una de les celebracions més importants dels musulmans. Aquesta festa commemora aquella ocasió en la que el profeta Abraham (Ibrahim en l’Alcorà), quan estava a punt de sacrificar al seu fill per subordinació al seu Senyor, va rebre l’ordre divina de no fer-ho i en el seu lloc va sacrificar un xai que venia del Jardí (Paradís).

Aquesta història es troba en l’Alcorà, que és el llibre sagrat dels musulmans. En citem uns fragments del text central:

(Ibrahim va dir a Al·là) …[100] Senyor meu! Concedeix-me una descendència de justos, [101] i li vam anunciar un nen que hauria de tenir bon judici [102] i quan aquest va arribar a l’edat d’acompanyar-lo en les seves tasques, li va dir: “Fill meu! He vist en somnis que et sacrificava. Considera el teu parer”. El fill va dir: “Pare! Fes el que se t’ordena i si Al·là vol, trobaràs en mi a un dels pacients” [103]. I quan tots dos ho havien acceptat amb submissió, ell tombà cap avall [104] i li cridarem: “Ibrahim!” [105]. Ja has confirmat la visió que vas tenir. Realment així és com recompensem als que fan el bé [106]. És a dir, de veritat, la prova evident [107]. I els rescatem posant al seu lloc una magnífica ofrena (un bell moltó del que es diu era del Jardí) [108]. I deixem la seva memòria per a la posteritat.*

I a partir d'aquell moment va quedar establert que en la religió no hi hauria sacrificis humans, també va quedar clar que Ibrahim era un profeta Hanif, és a dir, que buscava sincerament a Al·là, seguint el seu cor i apartant-se dels ídols.
Hi ha musulmans que celebren aquest dia tan especial a la Meca perquè coincideix amb el final del pelegrinatge anomenat hash, però la gran majoria ho celebren a les seves cases i anant a la mesquita, i aleshores els que poden fer-ho, sacrifiquen un xai i celebren un menjar al qual es conviden mútuament.
El xai es mata i es reparteix en tres parts igual: una tercera part s'oferirà als pobres, orfes, necessitats, etc.; una altre part serà per a ells i la una última part serà per als convidats i veïns.
Els musulmans acudeixen a l'oració desprès d'haver fet el gusl (banyar-se), es vesteixen amb la seva millor roba, normalment nova, neta i perfumada. Quan arriben a la mesquita abans no comencen la oració, és a dir, la sal.lat, dirigits per l'imam reciten i reciten aquestes paraules: “Allahu akbar (tres vegades) la illaha il·la Allah ua li allahi alhamd” que vol dir “Alà és gran i no hi ha cap Alà sinó ell”. Desprès d’acabar la sal·lat, els assistents es besen i s'abracen com a senyal d'agermanament, i s'acomiaden dient “salam” o “alaikum”, paraules que volen dir “pau amb vosaltres” i no només van dirigides a les persones sinó que també als àngels que hi pugui haver en aquell moment.
És una celebració profunda i reconfortant, la qual suposa no posar molts inconvenients a la voluntat d’Al·là, deixar-se travessar per ell, tenir fe, estimar i valorar la vida, perquè aquesta celebració ens indica que Al·là protegeix la vida humana i la figura d'un home pur que vol arribar a la perfecció.

*El Noble Coran y su traducción-comentario en lengua española
Abdel Ghani Melara Navio
[Traducció al català de Soumia]

EL SERMÓ DE LA MUNTANYA DEL DIÀLEG INTRARELIGIÓS

Quan entris en un diàleg intrareligiós, no pensis per endavant què has de creure.
Quan donis testimoni de la teva fe, no et defensis a tu mateix ni defensis els teus interessos personals, per sagrats que et puguin semblar. Fes com els ocells del cel: canten i volen i no defensen llur música o llur bellesa.
Quan dialoguis amb algú, mira’t el teu interlocutor com una experiència reveladora tal com et miraries o t’hauries de mirar els lliris dels camps.
Quan et trobis en un diàleg intrareligiós, procura primer treure la biga del teu propi ull abans de treure la brossa de l’ull del teu veí.
Benaurat de tu quan no et sents autosuficient mentre estàs en diàleg.
Benaurat de tu quan et fies de l’altre perquè confies en Mi.
Benaurat de tu quan has d’afrontar incomprensió per part de la teva pròpia comunitat o d’altres a causa de la teva fidelitat a la Veritat.
Benaurat de tu quan no abandones les teves conviccions , i, amb tot, no les presentes com a normes absolutes.
Ai de vosaltres, teòlegs i acadèmics, quan menyspreeu el que altres diuen perquè ho trobeu incòmode o no suficientment científic.
Ai de vosaltres, professionals de les religions, quan no escolteu els crits dels petits.
Ai de vosaltres, autoritats religioses, perquè impediu el canvi i la (re)conversió.
Ai de vosaltres, gent religiosa, perquè monopolitzeu la religió i sufoqueu l’Esperit que bufa quan, com i on vol.

Raimon Panikkar (1998) La nova innocència. Barcelona: Proa. La Mirada, pp.314.

BIOGRAFIA DE RAIMON PANIKKAR (1918-2010)

“Me’n vaig anar cristià, em vaig descobrir hindú i torno budista,
sense haver deixat de ser cristià”, Raimon Panikkar.

Raimon Panikkar Alemany va néixer a Barcelona al 1918, fill d’un empresari hindú de la India i d’una dona catòlica que formava part de la burgesia catalana de l’època, i es germà de Salvador Pániker. Aquesta confluència de tradicions es faria palesa en el seu pensament intel·lectual, ja que durant la seva vida va intentar establir un diàleg conciliador entre les tradicions d’orient i occident.

Fugint de la Guerra Civil es traslladar a Alemanya a on va iniciar els seus estudis universitaris que posteriorment finalitzaria a España. Es doctorà en ciències, en filosofia i teologia. Fou membre de l’Opus Dei durant la seva joventut i també col·laborador del CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas). Posteriorment seria nombrat capellà a l’església de Roma.

A finals de la dècada dels anys cinquanta viatjà a la India a on va rebre notables influències de les tradicions hinduistes i budistes. Posteriorment viatjaria als Estats Units d’Amèrica a on va impartir docència durant quasi dues dècades, a Harvard i, sobre tot, a la Universitat de Santa Bàrbara (Califòrnia).
Els últims anys els passà a la seva terra natal, a Catalunya. S’assentà a Tavertet (Osona), des de on presidí la Fundació Vivarium que fomenta el diàleg intercultural. Morí el passat 26 d’Agost, a casa seva, als 91 anys d’edat.

Raimon Panikkar fou un important estudiós de les grans religions. Tot i que inicialment indagà en el camp de les ciències naturals se’l coneix i reconeix per el seu treball orientat al diàleg intercultural i espiritual. El seu pensament buscà la conciliació de les diferents creences.

BIBLIOGRAFIA BÀSICA DE L’AUTOR:
- Panikkar, R (1997) Invitació a la saviesa. Barcelona: Proa. La Mirada.
- Panikkar, R (1998) La nova innocència. Barcelona: Proa. La Mirada.
- Panikkar, R (2003 [2001]) El diálogo indispensable. Paz entre las religiones. Barcelona: Ediciones Península.
- Panikkar, R (2004) Pau i interculturalitat. Una reflexió filosòfica. Barcelona: Proa. La mirada filosòfica.

WEBGRAFIA DE CONSULTA:
- http://www.raimon-panikkar.org/
- www.raimonpanikkar.org/
- www.filosofia.org/

Poema místic hindú

Haz que pida limosna
casa por casa.
Pero cuando mendigue,
haz que no me den nada.
Y si me dan,
haz que se caiga al suelo.
Y una vez en el suelo,
y antes de que lo coja,
haz que un perro me lo arrebate,
Oh Señor
blanco como el jazmín.
Preferible a estar juntos
y hacerlo sin parar
es el placer de hacerlo
después de mucho tiempo separados.
Cuando está lejos
me muero de impaciencia
por verle.
Amigo,
¿cuándo podré tenerle
de ambas maneras:
estar con El aunque Él no esté?
Oh Señor
blanco como el jazmín.
[…]
Yo amo al Hermoso:
él no tiene muerte
deterioro o forma
no tiene lugar ni lado
final ni marcas de nacimiento.
Yo lo amo oh madre. Escucha.
Yo amo al Hermoso
sin cadena ni temor
sin clan ni patria
sin señales
para su belleza.
Mi señor, blanco como el jazmín, es mi esposo.
Tomen estos esposos que mueren y se deterioran,
y alimenten con ellos los fuegos de sus cocinas.


Estos pocos versos de la poetisa del siglo XII d.C. Mahadeviyakka Siva, enlazan con una impresionante corriente mística, muy presente en las tradiciones judía (Cantar de los Cantares), musulmana (Ibn Arabí, y el sufismo en general), y cristiana (santa Teresa de Jesús, san Juan de la Cruz, entre muchos otros), para la cual la relación entre el creyente y su dios toma la forma del deseo amoroso o erótico. Es un magnífico ejemplo de la devoción (bhakti) a Shiva que adoptará el hinduismo a partir del siglo XV, representada en muchos casos por mujeres.

Text de Hamid Al Ghazali

Avui oferim en primer lloc aquest text del teòleg musulmà Gaziel (Hamit Al Ghazali 505/1111, Teòleg i estudiós de les ciències filosòfiques ) ja que estem el segon dia del Ramadan. Aquest text va ser llegit a la pregària interreligiosa celebrada al pati del Casal Claret el 22 de juny de 2010.

En el nom de Déu, el Compassiu, el Misericordiós

‏Busca el millor de l’ altra vida, pel mitjà que Déu t'ha donat, senseoblidar, però, la teva part en aquesta vida, i fes el bé (als altres) comDéu ha fet el bé amb tu, i no vulguis sembrar la corrupció en la terra; perquè,certament Déu no estima els que sembren la corrupció!

(Sura Al Qassas 28:77)

---------------------------------------

Text de Hamid Al Ghazali (505/1111, Teòleg i estudiós de les ciències filosòfiques):

Heu de saber, estimats meus, que l'home no va ser creat de broma ni percasualitat, sinó que va ser meravellosament fet amb un gran destí. Tot i que no estàfet de matèria perdurable, viu per sempre, i encara que el seu cos és mesquí iterrenal, el seu esperit és elevat i diví. Quan en el gresol de l'abstinència se’lsepara de les passions carnals, arriba al més alt, i en lloc de ser esclau de la luxúria i de la ira, queda investit de qualitats angelicals. A l'arribar a aquest estat, troba el seu cel a la contemplació de la bellesa Eterna, i mai més en les delícies de la carn.L'alquímia espiritual que provoca aquest canvi en ell, com la que transforma els metalls vils en or, no és fàcil de descobrir, ni de trobar.(...)

Aquesta alquímia es podria descriure breument com allunyar-se del món acostant-se a Déu. El coneixement d'un mateix és la clau del coneixement de Déu, d'acord amb la dita: "Aquell que es coneix a si mateix coneix Déu", i tal com està escrit a l'Alcorà: "Els mostrarem els nostres signes en el món i en ells mateixos, perquè la veritat els sigui revelada "(Sura 41:53).

No hi ha res més a prop teu que tu mateix, i si no et coneixes a tu mateix com pots conèixer cap altra cosa? Si dius: "Em conec a mi mateix", referint-te al teu aspecte exterior, al teu cos, la teva cara, els teus membres, etc., tal coneixement mai pot ser la clau per al coneixement de Déu. I com podries avançar per aquestcamí, si el teu coneixement del que hi ha dins teu no va més enllà que el saber que quan tens gana, menges, i quan sents ira , ataques algú? Doncs en això les bèsties són iguals que tu. Però l'autèntic coneixement d'un mateix consisteix en saber què ets tu per a tu mateix i d'on véns, cap on vas i amb quin objecte has vingut a aturar-te aquí un moment, i en què consisteixen la teva autèntica felicitat i la teva autèntica misèria.

Alguns dels teus atributs són els mateixos dels animals, altres, dels diables, i alguns, dels àngels, i has d'investigar quins d'aquests atributs són accidentals i quins són essencials. Fins que no sàpigues això no podràs saber on rau la teva autèntica felicitat. (...)

Heu de saber que l'Islam té dos moments. El primer consisteix en abandonar els mals costums, i el segon en adoptar els bons. El primer pas és el més difícil ja que exigeix un gran esforç en la lluita contra lo que tenim assumit com a inamovible. El ProfetaMuhammad (...) va dir:

"Emigrant (muhajir) és el que abandona el mal i el combatent (mujahid) és elque lluita contra la seva pròpia arbitrarietat.Per començar, imagina que pots convertir el teu cos en una fortalesainexpugnable. Heu de saber que en nosaltres mateixos hi ha portes perles quals s'infiltra l'enemic que busca la nostra ruïna. Presta atenció a aquestes escletxes i emmuralla-les:

L'ULL: Al teu rostre hi han dues portes obertes que et serveixen per a guiar-te al mig de la foscor, et són d'utilitat per aconseguir el que et proposis i a través d'elles pots veure el prodigiós univers que t'envolta, aprenent dels seus signes. Protegeix aquestes portes! no usant-les en res indegut on aguaita l'enemic que et vol cegar. No miris res il·lícit, no miris amb ulls pervertits cap a la bellesa,no miris a cap persona amb rancúnia, ni facis servir els teus ulls per vigilar la seva intimitat.

L'OÏDA: protegeix-la de les paraules inútils, no prestis atenció a la calúmnia ni la falsedat, no sentis banalitats. Embelleix la teva oïda escoltant la paraula de Déu i la saviesa que guarden els que han intimat amb Ell. Aprèn per la teva oïda rebent en el teu interior els millors sons i les paraules més sinceres.

LA LLENGUA: que et serveixi per recordar Déu i per llegir el seu Llibre, guia ambels teus consells a la gent i expressa amb ella el que de bo tinguis en el teu cor. Res arruïna més a un ésser humà que la seva llengua: evita que la teva busqui la teva perdició. Refugia't en el silenci ja que quan es parla molt inevitablement s'han de dir tonteries. Vuit són els vicis de la llengua: La mentida, l'amenaça, la calúmnia, el fingiment, l'adulació, la maledicció, la invocació del mal i la frivolitat. En cada un d'ells hi ha un enemic que busca la teva destrucció.

L'ESTÓMAC: no mengis res que dubtis sobre l'honestedat del seu origen. Tot el que ingereixis i hagi estat aconseguit injustament et destruirà. Alimenta’t només amb el lícit que hagi estat guanyat de manera legal (Halal). I no t’omplis perquè l’afartar-se de menjar endureix el cor. Mantingues el teu cos sempre lleuger. Intentar arribar a Déu amb el cos pesat o construït sobre alimentació il·lícita és absurd.

LES MANS: no facis mal directe amb elles a cap persona, ni t’apropïis dels seus béns, ni causis mal a cap criatura. No traeixis el que sigui confiat a les teves mans ni escriguis res del que puguis penedir.

ELS PEUS: no vagis a les portes dels reis i sultans, i si ho fas que sigui per censurar la tirania. El Profeta Muhammad (...) va dir: "Qui s’humiliï acudint als rics perd les dues terceres parts del seu Islam (de la seva fe) ". Contràriament vés on estigui el bé, i aparta't dels llocs on resideixi el mal i el dany.

L'home busca la seva perfecció espiritual mitjançant el sentiment religiós, que procedeix del coneixement i es manifesta en les accions justes.L'amor del creient no ha de reduir-se a un sentiment egoïsta de família o grup, sinó que s'ha d'estendre a tot el proïsme, mentre que els homes tots som servents de Déu, i no ha d'excloure ni tan sols als pecadors, ja que el pecat és digne d'odi, però el pecador mereix compassió.

PREGÀRIA INTERRELIGIOSA

El proper diumenge 20 de juny del 2010 se celebrarà la cinquena pregària interreligiosa a Vic, concretament al jardí dels Claretians, al Casal Claret. Tots aquells que estigueu interessats us anirà molt bé saber que:

• l'entrada és pel C/ de la Ramada, 14 o bé per la Rb. St. Domènec, 5
• es començarà a les 18:00h
• és obert a tothom