SOMRIURE REGALAT

Una germana pot anar coberta de cap a peus per oferir-se a Déu. Oi que és veritat?
En canvi, si una noia musulmana fa el mateix, per què diem que ho fa oprimida?

ELS JOVES OPINEN SOBRE EL FENOMEN DE LA RELIGIÓ

La religió sikh explicada per un jove d'aquesta tradició:

La religió dels Sikhs va néixer al Punjab, al nord del país de la Índia fa aproximadament uns 500 anys. Creuen en un sol Déu davant del qual tots som iguals. El seu fundador és el Guru Nanak, al qual, com a senyal de respecte, anomenen déu Guru Nanak Ji. L'objectiu d'aquest home era apropar l'Hinduisme i l'Islam. Els sikhs segueixen els ensenyaments de deu grans mestres que són els gurus del Sikhisme. Ells també creuen en la reencarnació. El Guru Granth Sahib és el seu llibre sagrat. Està narrat pels deu Gurus i és en ell es basa el camí espiritual dels Sihks. Aquest llibre també recull himnes escrits pels mateixos Gurus i per poetes hindús i musulmans de l’època. La religió sikh com la majoria de religions es basa en la fe. Els llocs sagrats no tenen estructures concretes, de manera que, per exemple, es podria ubicar en una casa l’espai de pregària. Ells s’encarregarien de convertir-la en un Gurudwara (porta del Guru) que és el seu lloc de culte. Aquest lloc ha de tenir una característica bàsica: que el llibre sagrat estigui ben col·locat. Com a senyal de respecte els sikhs abans d’entrar es treuen les sabates i es cobreixen el cap, es dirigeixen al llibre sagrat i, agenollats, li fan una ofrena que tant poden ser diners, com menjar, com llet. Després se separen els homes i nens a una banda i les dones i nenes a l'altra, entorn del llibre sagrat, i tot seguit reciten himnes (kitran). Aquesta recitació d’himnes té l'objectiu d'acostar-los a Déu i descobrir-lo dins d’ells mateixos. Per ells és com l'aliment pel cor i l'ànima. També escolten sermons basats en les històries que es relaten en el llibre sagrat. En el langar o cuina, diferents membres de la Khalsa Panth, o seguidors de la religió sikh, preparen menjar per tots. A aquest menjar hi pot anar gent de totes religions, ètnies, països, castes, etc. Per donar igualtat entre tots. Algunes de les celebracions més importants són: el naixement del Guru Nanak (també se celebra el naixement dels altres 9 Gurus); el Baisakhi o any nou, que s’escau a l’Abril; i, finalment, el Divali amb les altres tradicions de la Índia. Per formar part de la Khalsa Panth s'ha de portar un seguit de distintius anomenats les 5 K. D’altra banda, es pot formar part de la Khalsa a partir dels 15 anys.

Webgrafia consultada: http://www.sikhs.org/

Article firmat per Soumia i un jove sikh

LA FESTA DEL XAI [AID EL KIBIR]

El passat 16 de novembre va es va celebrar la gran festa de la tradició musulmana: la Festa del Xai. Per aquest motiu oferim aquí una petita explicació del contingut i la significació de la mateixa per tal d’acostar-la a totes aquelles persones que ens és desconeguda.

La Festa del Xai és una de les celebracions més importants dels musulmans. Aquesta festa commemora aquella ocasió en la que el profeta Abraham (Ibrahim en l’Alcorà), quan estava a punt de sacrificar al seu fill per subordinació al seu Senyor, va rebre l’ordre divina de no fer-ho i en el seu lloc va sacrificar un xai que venia del Jardí (Paradís).

Aquesta història es troba en l’Alcorà, que és el llibre sagrat dels musulmans. En citem uns fragments del text central:

(Ibrahim va dir a Al·là) …[100] Senyor meu! Concedeix-me una descendència de justos, [101] i li vam anunciar un nen que hauria de tenir bon judici [102] i quan aquest va arribar a l’edat d’acompanyar-lo en les seves tasques, li va dir: “Fill meu! He vist en somnis que et sacrificava. Considera el teu parer”. El fill va dir: “Pare! Fes el que se t’ordena i si Al·là vol, trobaràs en mi a un dels pacients” [103]. I quan tots dos ho havien acceptat amb submissió, ell tombà cap avall [104] i li cridarem: “Ibrahim!” [105]. Ja has confirmat la visió que vas tenir. Realment així és com recompensem als que fan el bé [106]. És a dir, de veritat, la prova evident [107]. I els rescatem posant al seu lloc una magnífica ofrena (un bell moltó del que es diu era del Jardí) [108]. I deixem la seva memòria per a la posteritat.*

I a partir d'aquell moment va quedar establert que en la religió no hi hauria sacrificis humans, també va quedar clar que Ibrahim era un profeta Hanif, és a dir, que buscava sincerament a Al·là, seguint el seu cor i apartant-se dels ídols.
Hi ha musulmans que celebren aquest dia tan especial a la Meca perquè coincideix amb el final del pelegrinatge anomenat hash, però la gran majoria ho celebren a les seves cases i anant a la mesquita, i aleshores els que poden fer-ho, sacrifiquen un xai i celebren un menjar al qual es conviden mútuament.
El xai es mata i es reparteix en tres parts igual: una tercera part s'oferirà als pobres, orfes, necessitats, etc.; una altre part serà per a ells i la una última part serà per als convidats i veïns.
Els musulmans acudeixen a l'oració desprès d'haver fet el gusl (banyar-se), es vesteixen amb la seva millor roba, normalment nova, neta i perfumada. Quan arriben a la mesquita abans no comencen la oració, és a dir, la sal.lat, dirigits per l'imam reciten i reciten aquestes paraules: “Allahu akbar (tres vegades) la illaha il·la Allah ua li allahi alhamd” que vol dir “Alà és gran i no hi ha cap Alà sinó ell”. Desprès d’acabar la sal·lat, els assistents es besen i s'abracen com a senyal d'agermanament, i s'acomiaden dient “salam” o “alaikum”, paraules que volen dir “pau amb vosaltres” i no només van dirigides a les persones sinó que també als àngels que hi pugui haver en aquell moment.
És una celebració profunda i reconfortant, la qual suposa no posar molts inconvenients a la voluntat d’Al·là, deixar-se travessar per ell, tenir fe, estimar i valorar la vida, perquè aquesta celebració ens indica que Al·là protegeix la vida humana i la figura d'un home pur que vol arribar a la perfecció.

*El Noble Coran y su traducción-comentario en lengua española
Abdel Ghani Melara Navio
[Traducció al català de Soumia]