LES 4 NOBLES VERITATS. Normes fonamentals del Budisme

Les Quatre Nobles Veritats són les normes fonamentals del budisme que va deixar Siddharta Gautama. Després de la seva il•luminació, el Buda històric va anar al nord de l'Índia, a trobar els seus antics mestres, els cinc ascetes, que ara serien els seus primers deixebles, i el primer ensenyament que els va dispensar van ser les Quatre Nobles Veritats.

Molins d'oracions

La veritat del sofriment. Buda es va donar compte que el dolor i el sofriment estan presents en tota la naturalesa i la vida humana. Existir significa que ens trobarem sofriment.

El naixement és dolorós també ho és la mort, la malaltia i la vellesa. Al llarg de la nostra vida totes les coses vives trobem sofirment.

La causa del sofriment. Buda creia que l’arrel del sofriment és el desig. És la avidesa per la riquesa, la felicitat i altres formes de gaudir egoista les que causen el sofriment.

Aquesta avidesa mai pot ser satisfeta perquè està arrelada en la ignorància.

La cessació del sofriment. El sofriment cessarà quan una persona pugui alliberar-se de tot desig.

El camí de la cessació. El Buda històric va donar una sèrie de consells per transcendir la ignorància i totes les emocions associades aquesta confusió.

Esther

ACTITUDS QUE POSSIBILITEN EL DIÀLEG EN ELS GRUPS

Per formar un grup unit i harmoniós, com el grup de diàleg interreligiós, és molt important que tots els seus membres fomentin un seguit d’actituds:

• Diàleg des de l’escolta amb empatia, perquè posant-se al lloc de l’altre pugui intentar comprendre el seu punt de vista, sense que això suposi renunciar al propi sentit crític.
  
• Respecte per la identitat dels altres, on no hi cap l’exclusió ni absorció, sinó l’acollida de tothom perquè amb la diferència ens coneixem i creixem.
  
• Respecte davant les diferents identitats religioses, creences o conviccions dels membres del grup.
  
• Humilitat per no creure’s superior als altres, sinó complementari. Des d’un punt de vista antropològic, cap religió pot autoconstituir-se en “meta-religió”, la qual cosa portaria a mirar els altres amb superioritat.
  
• Acolliment per poder oferir un tracte que no sigui ni competitiu ni desqualificatiu.
  
• Esforç sincer per saber conjugar el compromís amb la pròpia tradició religiosa, creences o conviccions personals amb l’obertura confiada a la novetat que els altres poden aportar.

Extret de Associació UNESCO per al diàleg interreligiós www.audir.org

FRAGMENTS SOBRE EL DIÀLEG INTERRELIGIÓS

“Les diferents tradicions religioses constitueixen, per elles mateixes, un patrimoni espiritual i cultural extraordinari. La presència creixent de minories religioses i culturals al nostre país exigeix una educació que erradiqui la por envers el que és diferent i fomenti la tolerància, el respecte i la cohesió social. I això només és possible fer-ho partint del coneixement i la comprensió de l’altre”
(Declaració Cultura religiosa per als ciutadans de demà, Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós)


“ El diàleg de les religions no és només un tema acadèmic o una qüestió eclesial o oficialment “religiosa”, i menys encara una nova moda sorgida del fet que les cerimònies religioses s’han tornat avorrides o el nombre dels qui les freqüenten ha disminuït. Aquest diàleg és el camp en el qual pot jugar-se de manera pacífica el destí històric de la humanitat.
Sense que tal diàleg, el món sofrirà un vertader col•lapse. Aquí resulta decisiva la praxi, i cadascú de nosaltres ha de fer la seva pròpia contribució. Però la urgència de la tasca no ens hauria de fer oblidar la importància d’altres aspectes del diàleg. La bona voluntat, per si sola, no és suficient”.
Raimon Panikkar, El diàleg indispensable.


“El diàleg interreligiós no és intentar convertir la persona amb la qual estàs dialogant, sinó intentar arribar al respecte i la comprensió mutus. A través del diàleg, aprens a respectar altres tradicions, i a comprendre de forma més profunda i objectiva altres fes.
La persona que participa en el diàleg, no hauria de distorsionar l’ensenyament dels principis de l’altra fe, ni projectar les seves pròpies tendències en els altres.
Més enllà de les diferències entre tradicions religioses, necessitem descobrir què és la nostra humanitat comuna i cooperar treballant a favor de tots els éssers sensibles”.
Entrevista al monjo budista Chan Yifa. Dialogal: Estiu 2004 Núm.10

EL GRUP DE DIÀLEG INTERRELIGIÓS

Ja fa alguns anys ens vam començar a reunir, en el marc del Casal Claret un grup de persones de diverses tradicions religioses. Estàvem interessats/des a compartir les nostres fes i tradicions, convençuts, de formes diverses que aquest diàleg podia ser enriquidor per a tots/es.

Ens hem anat trobant periòdicament amb alguns alts i baixos. Durant el curs passat 2008-2009. El grup es va “re-fer” i enriquir amb diverses persones de tradicions religioses diverses: budista, hindú, sikh... a més de musulmans i cristians que ja ens havíem anat trobant.

Hi ha alguns moments de trobada del grup, moments en què alguns de nosaltres anem aprenent a fer-nos presents mútuament en moments de celebracions, pregàries, meditacions... de cada tradició, moments en què ens reunim en trobades obertes i preparades per a fer una pregària-meditació-celebració conjunta, amb tots aquells i aquelles que hi estan interessats...

Estem contents/tes del nostre camí. Senzill, limitat per tantes tasques com tenim però, des de les nostres diverses perspectives, enriquidor per a tots nosaltres. Aquestes planes que segueixen, volen ser un reflex d’aquesta diversitat i enriquiment mutu. Gràcies.

Grup de diàleg interreligiós de Vic - Tardor del 2009

CELEBRACIÓ DEL RAMADÀ I LA FESTA DEL XAI

Entrevista a la Siham, de 25 anys. Monitora de costura al Casal Claret de Vic.

Què és el Ramadà?
És el mes més important de l’any pels musulmans. Concretament el novè del calendari musulmà que és lunar.
Durant uns trenta dies es fa dejuni des de que surt el sol fins que es pon amb la finalitat “d’entrenar-se” per ser millors persones. L’esforç t’ajuda a agafar més forces no només per menjar i beure, sinó també per perdonar, ser generosos, tenir una actitud més positiva, tenir pensaments positius, etc.
Fins i tot les oracions, els deures o la lectura de l’Alcorà es magnifiquen. Es multiplica el seu efecte durant aquest mes.

Qui el fa?
Han de seguir el dejuni les persones adultes, a partir de la pubertat. Les dones embarassades o lactants, els malalts o les persones molt grans no l’han de seguir. Si una dona té la menstruació ha d’esperar a començar el dejuni quan l’hagi finalitzat.

Què cal tenir en compte durant el Ramadà?
Cal deixar de menjar i beure des d’aproximadament una hora abans de que surti el sol fins que el sol es pon. Tampoc està permès dir o fer coses no degudes ni mantenir relacions sexuals durant el dejuni. Un cop el sol se’n va, és recomanable menjar aliments energètics com els dàtils. Durant el Ramadà, es preparen sopars per compartir amb amics i familiars.

Què és la festa del xai?
La festa del xai, Aïd al-kabir, o la festa del sacrifici, Aïd al-Adha, és una de les celebracions més importants pels musulmans. Es celebra després del pelegrinatge a la Meca. Concretament dos mesos i deu dies després del Ramadà.

En què consisteix i quin significat té pels musulmans?
És la commemoració del sacrifici d’Abraham. Per ordre divina va estar a punt de matar al seu propi fill i aquest acte és un símbol de submissió pels musulmans. Tal com va fer ell, es mata un xai que es reparteix seguint la Suna, la vida de Mahoma: una part per tu, una pels pobres i una tercera pels familiars.
També és una festa molt especial pels nens, que porten roba nova i la gent està molt pendent d’aquells que no tenen tant per poder-hi compartir.