Poema místic hindú

Haz que pida limosna
casa por casa.
Pero cuando mendigue,
haz que no me den nada.
Y si me dan,
haz que se caiga al suelo.
Y una vez en el suelo,
y antes de que lo coja,
haz que un perro me lo arrebate,
Oh Señor
blanco como el jazmín.
Preferible a estar juntos
y hacerlo sin parar
es el placer de hacerlo
después de mucho tiempo separados.
Cuando está lejos
me muero de impaciencia
por verle.
Amigo,
¿cuándo podré tenerle
de ambas maneras:
estar con El aunque Él no esté?
Oh Señor
blanco como el jazmín.
[…]
Yo amo al Hermoso:
él no tiene muerte
deterioro o forma
no tiene lugar ni lado
final ni marcas de nacimiento.
Yo lo amo oh madre. Escucha.
Yo amo al Hermoso
sin cadena ni temor
sin clan ni patria
sin señales
para su belleza.
Mi señor, blanco como el jazmín, es mi esposo.
Tomen estos esposos que mueren y se deterioran,
y alimenten con ellos los fuegos de sus cocinas.


Estos pocos versos de la poetisa del siglo XII d.C. Mahadeviyakka Siva, enlazan con una impresionante corriente mística, muy presente en las tradiciones judía (Cantar de los Cantares), musulmana (Ibn Arabí, y el sufismo en general), y cristiana (santa Teresa de Jesús, san Juan de la Cruz, entre muchos otros), para la cual la relación entre el creyente y su dios toma la forma del deseo amoroso o erótico. Es un magnífico ejemplo de la devoción (bhakti) a Shiva que adoptará el hinduismo a partir del siglo XV, representada en muchos casos por mujeres.

Text de Hamid Al Ghazali

Avui oferim en primer lloc aquest text del teòleg musulmà Gaziel (Hamit Al Ghazali 505/1111, Teòleg i estudiós de les ciències filosòfiques ) ja que estem el segon dia del Ramadan. Aquest text va ser llegit a la pregària interreligiosa celebrada al pati del Casal Claret el 22 de juny de 2010.

En el nom de Déu, el Compassiu, el Misericordiós

‏Busca el millor de l’ altra vida, pel mitjà que Déu t'ha donat, senseoblidar, però, la teva part en aquesta vida, i fes el bé (als altres) comDéu ha fet el bé amb tu, i no vulguis sembrar la corrupció en la terra; perquè,certament Déu no estima els que sembren la corrupció!

(Sura Al Qassas 28:77)

---------------------------------------

Text de Hamid Al Ghazali (505/1111, Teòleg i estudiós de les ciències filosòfiques):

Heu de saber, estimats meus, que l'home no va ser creat de broma ni percasualitat, sinó que va ser meravellosament fet amb un gran destí. Tot i que no estàfet de matèria perdurable, viu per sempre, i encara que el seu cos és mesquí iterrenal, el seu esperit és elevat i diví. Quan en el gresol de l'abstinència se’lsepara de les passions carnals, arriba al més alt, i en lloc de ser esclau de la luxúria i de la ira, queda investit de qualitats angelicals. A l'arribar a aquest estat, troba el seu cel a la contemplació de la bellesa Eterna, i mai més en les delícies de la carn.L'alquímia espiritual que provoca aquest canvi en ell, com la que transforma els metalls vils en or, no és fàcil de descobrir, ni de trobar.(...)

Aquesta alquímia es podria descriure breument com allunyar-se del món acostant-se a Déu. El coneixement d'un mateix és la clau del coneixement de Déu, d'acord amb la dita: "Aquell que es coneix a si mateix coneix Déu", i tal com està escrit a l'Alcorà: "Els mostrarem els nostres signes en el món i en ells mateixos, perquè la veritat els sigui revelada "(Sura 41:53).

No hi ha res més a prop teu que tu mateix, i si no et coneixes a tu mateix com pots conèixer cap altra cosa? Si dius: "Em conec a mi mateix", referint-te al teu aspecte exterior, al teu cos, la teva cara, els teus membres, etc., tal coneixement mai pot ser la clau per al coneixement de Déu. I com podries avançar per aquestcamí, si el teu coneixement del que hi ha dins teu no va més enllà que el saber que quan tens gana, menges, i quan sents ira , ataques algú? Doncs en això les bèsties són iguals que tu. Però l'autèntic coneixement d'un mateix consisteix en saber què ets tu per a tu mateix i d'on véns, cap on vas i amb quin objecte has vingut a aturar-te aquí un moment, i en què consisteixen la teva autèntica felicitat i la teva autèntica misèria.

Alguns dels teus atributs són els mateixos dels animals, altres, dels diables, i alguns, dels àngels, i has d'investigar quins d'aquests atributs són accidentals i quins són essencials. Fins que no sàpigues això no podràs saber on rau la teva autèntica felicitat. (...)

Heu de saber que l'Islam té dos moments. El primer consisteix en abandonar els mals costums, i el segon en adoptar els bons. El primer pas és el més difícil ja que exigeix un gran esforç en la lluita contra lo que tenim assumit com a inamovible. El ProfetaMuhammad (...) va dir:

"Emigrant (muhajir) és el que abandona el mal i el combatent (mujahid) és elque lluita contra la seva pròpia arbitrarietat.Per començar, imagina que pots convertir el teu cos en una fortalesainexpugnable. Heu de saber que en nosaltres mateixos hi ha portes perles quals s'infiltra l'enemic que busca la nostra ruïna. Presta atenció a aquestes escletxes i emmuralla-les:

L'ULL: Al teu rostre hi han dues portes obertes que et serveixen per a guiar-te al mig de la foscor, et són d'utilitat per aconseguir el que et proposis i a través d'elles pots veure el prodigiós univers que t'envolta, aprenent dels seus signes. Protegeix aquestes portes! no usant-les en res indegut on aguaita l'enemic que et vol cegar. No miris res il·lícit, no miris amb ulls pervertits cap a la bellesa,no miris a cap persona amb rancúnia, ni facis servir els teus ulls per vigilar la seva intimitat.

L'OÏDA: protegeix-la de les paraules inútils, no prestis atenció a la calúmnia ni la falsedat, no sentis banalitats. Embelleix la teva oïda escoltant la paraula de Déu i la saviesa que guarden els que han intimat amb Ell. Aprèn per la teva oïda rebent en el teu interior els millors sons i les paraules més sinceres.

LA LLENGUA: que et serveixi per recordar Déu i per llegir el seu Llibre, guia ambels teus consells a la gent i expressa amb ella el que de bo tinguis en el teu cor. Res arruïna més a un ésser humà que la seva llengua: evita que la teva busqui la teva perdició. Refugia't en el silenci ja que quan es parla molt inevitablement s'han de dir tonteries. Vuit són els vicis de la llengua: La mentida, l'amenaça, la calúmnia, el fingiment, l'adulació, la maledicció, la invocació del mal i la frivolitat. En cada un d'ells hi ha un enemic que busca la teva destrucció.

L'ESTÓMAC: no mengis res que dubtis sobre l'honestedat del seu origen. Tot el que ingereixis i hagi estat aconseguit injustament et destruirà. Alimenta’t només amb el lícit que hagi estat guanyat de manera legal (Halal). I no t’omplis perquè l’afartar-se de menjar endureix el cor. Mantingues el teu cos sempre lleuger. Intentar arribar a Déu amb el cos pesat o construït sobre alimentació il·lícita és absurd.

LES MANS: no facis mal directe amb elles a cap persona, ni t’apropïis dels seus béns, ni causis mal a cap criatura. No traeixis el que sigui confiat a les teves mans ni escriguis res del que puguis penedir.

ELS PEUS: no vagis a les portes dels reis i sultans, i si ho fas que sigui per censurar la tirania. El Profeta Muhammad (...) va dir: "Qui s’humiliï acudint als rics perd les dues terceres parts del seu Islam (de la seva fe) ". Contràriament vés on estigui el bé, i aparta't dels llocs on resideixi el mal i el dany.

L'home busca la seva perfecció espiritual mitjançant el sentiment religiós, que procedeix del coneixement i es manifesta en les accions justes.L'amor del creient no ha de reduir-se a un sentiment egoïsta de família o grup, sinó que s'ha d'estendre a tot el proïsme, mentre que els homes tots som servents de Déu, i no ha d'excloure ni tan sols als pecadors, ja que el pecat és digne d'odi, però el pecador mereix compassió.