Per aquests dies
fa un mes que ens va deixar la Lama Germaine.
La Lama Germaine,
a qui justament fa aproximadament un any li havia estat concedida la
“condició-servei” de Lama era efectivament mestra espiritual.
Ho era en primer
lloc per als amics i amigues del Centre Budista Karma Txopel de Vic, amb
l’acompanyament en algunes pràctiques, amb els seus ensenyaments sobre el camí
budista, etc.
Però ho era també
per a moltes altres persones d’àmbits diversos: persones que buscaven els seus
consells enfront de diverses situacions personals, psicològiques,
espirituals... I moltes altres persones que van tenir la sort de viure el seu
acompanyament mèdic i espiritual en situacions de malalties, sovint greus.
Amb ella havíem
preparat una primera conferència sobre “La persona humana en el Budisme i en el
Cristianisme”. Havia estat un goig la preparació de la conferència compartida,
tot passant-nos i recomanant-nos materials diversos d’aprofundiment en les
nostres tradicions respectives. Era una persona d’una profunda finesa
espiritual, d’una extraordinària bondat i d’una gran honradesa i obertura de
cor. La vaig sentir com a Lama i com a germana. Havien de venir més conferències
de diàleg compartit, una, més concretament, sobre “el més enllà” de la persona
en les dues tradicions... Ella ja s’ha avançat a viure-ho.
Continuem la
nostra pregària per ella, perquè continuï el seu creixement espiritual en les
noves etapes del seu camí i continuï essent una benedicció més i més plena per
a tots els éssers.
Val a dir que el
Poema de Milarepa penjat en el Blog darrerament era el text proposat per ella
als amics/gues de Karma Txopel per a la pregària religiosa de l’Aniversari de
la mort de Gandhi
Gràcies,
Germaine! Gràcies, amics i amigues del Karma Txopel!
Joan S.
.JPG)
