LA VEU DEL GRUP INTERRELIGIÓS

Perquè et sembla interessant el diàleg interreligiós?

TRADICIÓ BUDISTA

Conèixer les religions ens fa adonar que estem molt a prop els uns dels altres, que tots busquem el mateix.
El sentit profund de les religions és desenvolupar l’amor, la bondat, l’altruisme, ... trobar la felicitat individual i comú, trobar la pau. I cada una de les religions expressa aquesta voluntat i orienta de com aconseguir-ho d’una manera determinada.
El fet de compartir amb els altres les creences, experiències, i dialogar sobre què busquem en el nostre treball espiritual i com fer-ho, ens fa adonar que tots volem el mateix.
Les que jo més conec són el Cristianisme i el Budisme, i comparteixo creences i experiències amb les dues religions, i sempre busco els paral•lelismes entre elles i els trobo. Les altres religions no les conec gaire, però quan aprenc alguna cosa nova d’elles també hi veig el paral•lelisme amb les meves creences.
M’entusiasma sempre aprendre coses noves sobre l’espiritualitat, perquè m’enriqueix i m’obre nous camins i m’ajuda a comprendre una mica més el que ja he après.
D’altra banda treballar i compartir en grup aquests temes més profunds fa que el treball sigui més intens i més efectiu.

Montse Llobet

TRADICIÓ MUSULMANA

“Their affairs by mutual consultation”
Qur´an ch.42 vs 37-38

“Es fan consultes mutues”
Qur´an ch.42 vs 37-38

Inoussa Ouro

TRADICIÓ CRISTIANA

És un bon intercanvi d’opinions entre diferents religions sobre diferents temes de la religió (Déu, la fe, les pregàries, els rituals, ....). Sovint arribem al mateix punt. Cada un dóna la seva opinió, ens escoltem, no discutim qui és millor o qui té raó. També d’aquesta manera respectem els altres que poden pensar i viure diferent la religió. En aquests diàlegs s’enforteix la meva pròpia creença/tradició. En els temps en que vivim és necessari aquest diàleg.

Margaret Chettiar

És una bona manera de conèixer les altres creences i tradicions. Sobretot tradicions, ja que en el diàleg t’adones que hi ha més de comú que del que ens distancia. Quan coneixes els altres, els respectes i els estimes. La religió (o part espiritual de la persona) és una part molt important de la vida humana. Per a mi, que vinc d’una forta tradició catòlica, em serveix per adonar-me de les diferents manifestacions de la divinitat en diferents parts del món, en diferents moments històrics. També d’adonar-me de la mà de l’home, no pas la de Déu, en moltes “normes” religioses. És del tot enriquidor.

Carme Tió

LES DUES FESTES SIKHS A VIC

EL BAISAKHI

Festa celebrada el mes d’Abril des del 1699 per commemorar que a Anandpur, al Punjab la religió sikh s’independitza i es creen unes directrius i una identitat pròpia per part del Gurú Gobind Singh. Des d’aleshores els sikhs s’allunyen del sistema de castes propi de l’hinduisme i de la religió de l’islam.

Recitació del llibre Sagrat

És en aquell moment que es formalitza la conducta i l’estil de vida dels sikhs mitjançant el bateig o el amrit, l’aigua sagrada, i l’establiment del khalsa, un ordre al qual s’accedeix amb una cerimònia d’iniciació. També han de portar el do del gurú que conformen els cinc signes de la fe sikh, també anomenats “les cinc k”: el kesh (els cabells sense tallar, símbol de l'espiritualitat), el kirpan (espasa o punyal, símbol de la lluita sikh contra la injustícia i l'opressió religiosa), la kara (braçalet metàl•lic, símbol de moderació i record del Déu únic), la kanga (pinta, símbol d'higiene i disciplina) i la kachha (roba interior de cotó, símbol del control d'un mateix). Aquests inspiren les virtuts de: devoció, força, claredat, compassió, compromís, moral elevada, i es poden assimilar als símbols d’un casament espiritual.

La data de la commemoració de la religió sikh s’ha convertit en la festa del Baisakhi, una de les festes més importants de la comunitat sikh arreu del món. A la comarca d’Osona, el passat abril, es va celebrar al Casal Claret de Vic.

Moment del Baisakhi

NAIXEMENT DEL GURÚ

El gurú Nanak neix el 1469 al Panjab. Va ser el primer dels deu gurus que fan fundar, nodrir i desenvolupar la fe sikh al llarg de més de dos segles. És gràcies als seus ensenyaments que es produeix un renaixement espiritual i social i com a conseqüència sorgeix la religió sikh. Aquesta es base en la recerca interior de la Veritat. Per tal d’arribar-hi els sikhs utilitzen la meditació i l’autoanàlisi juntament amb l’amor i el servei cap al Totpoderós i la seva creació.

En memòria del naixement del gurú Nanak es celebra cada any la fundació de la religió sikh i es recorda el seu principal missatge: la necessitat de reconèixer la unitat de Déu, encara que la seva creació sigui diversa i el percebem de moltes maneres.

GRUP CLARET D'ECUMENISME

El Grup Casal d'Ecumenisme de Vic, el primer semestre del 2009 ha establert contactes amb grups cristians de diferents tradicions.

Assistència a la Celebració Dominical de la Comunitat Evangèlica de Vic

Els objectius són:

• Conèixer les diverses branques històriques del Cristianisme i completar-ho amb el coneixement de les confessions no cristianes del nostre entorn.
• Treballar en Formació Permanent l'Ecumenisme per descobrir-ne l'origen, el procés històric i el moment actual.
• Interioritzar l'Ecumenisme i el diàleg interreligiós o cultural en la nostra espiritualitat personal i comunitària.

Cada Primer Dissabte, a les 21:15h Pregària Ecumènica a la Cripta del Pare Claret.
13/01 Trobada de programació amb el Pastor Rolf, de l’Església Evangèlica de Vic.
16/01 Trobada de programació amb el Pastor José David, Adventista de Girona.
18-25/01 Octavari de Pregària Ecumènica per a la Unitat dels Cristians.
21/01 El Pastor Rolf comenta el text bíblic a la Pregària Ecumènica.

17/01 Visita de programació a la Comunitat Metodista de Barcelona.
07/03 Participació en el XXIII Retrobament Ecumènic d’Oikoumene a Barcelona.
17/04 Conferència del Pastor José David a la Casa Espiritualitat Claret de Vic.
11-15/05 Acompanyament de l’Abba Athanasios, Bisbe Copte, per Catalunya.
19/05 Conferència dels Pastors Rolf i Sònia a la Casa Espiritualitat Claret de Vic.
24/05 Assistència a la Celebració Dominical de la Comunitat Evangèlica de Vic.
28/05 Participació en la Junta Directiva del Centre Ecumènic de Catalunya.
15-25/06 Vivència a Anàfora, Centre d’Espiritualitat Copte Ortodoxe a Egipte.

Conferència del Pastor José David a la Casa d'Espritualitat Claret de Vic

Informació:

Conxita Puntí, 93 885 08 53

L'ANY NOU TIBETÀ

L’any nou tibetà, com en totes les cultures, celebra l'inici d'un nou cicle i té a veure amb la visió cosmològica d'aquest poble, de la visió de l'home en relació amb l'univers,amb la seva dimensió espiritual i amb el seu entorn quotidià.

La ciència que estudia els cicles i els seus fenòmens associats que estructuren el temps és l'astrologia. Al Tibet aquesta ciència té 4 fonts principals: l’antiga tradició Bön, l'astrologia Xinesa, l'astrologia Índia i el Tantra Buddhista de Kalachakra. Aquest és un Tantra molt profund que tracta de les relacions dinàmiques de l'home amb els elements de l'univers i de la seva repercussió en el cos més subtil de l'home, la dansa del macrocosmos amb el microcosmos.

Els cicles lunars tenen una especial importància en aquesta Tradició, la llum de la lluna que reflexa la llum del sol i les estrelles, té més a veure que el sol amb les nostres emocions i el nostre món interior. Així, l'any s'estructura en 12 llunacions de 29,5 dies de mitjana, el què representa un any de 354 dies, a diferència del nostre any solar de 365 dies. Per evitar crear una diferència excessiva entre el cicle solar i lunar, cada 30 mesos s 'intercala una tercera part del cicle lunar, que se l'anomena actualment mes bis.

L'any nou tibetà s'inicia al començament de la lluna nova del primer mes de primavera, això és, un mes i mig abans de l'equinocci de primavera, que se sol situar sempre entre primers de febrer i primers de març, cada any s 'adapta i només coincideix cada 3 anys amb l’any nou Xinès.

Els costums populars tibetans per preparar-se pel nou cicle són: netejar minuciosament la casa, les robes i el cos la vigília de l'Any Nou. També es prepara un menjar especial: uns raviolis de carn i herbes aromàtiques cuinats al vapor "los momos" amb el seu brou, pastissets de massa freda "Kabzé", iogurt de yak i les arrels "treuma".

Als monestirs es lleven abans de la punta d'alba per resar i purificar tots els possibles obstacles pel nou any, també s'evita viatjar durant els primers dies de l’any.

Aquest dia és una gran festa, tots els tibetans compleixen un nou any, un nou cicle, sense importar la seva data de naixement. Un cop ha despuntat el dia es procura evitar qualsevol acte que pugui perjudicar als altres, es gaudeix, es descansa i es fan tots els possibles perquè sigui un dia molt feliç amb tota la família, amics i éssers del nostre entorn.

Al centre de Vic Karma Txöpel també celebrem l’any nou tibetà. Cada any comencem amb una pràctica. Normalment fem Chenrezi (el Buda de l’amor i la Compassió). Desprès de la pràctica fem una celebració, cada persona porta alguna cosa de menjar o beure per compartir amb els altres (a vegades els tradicionals “Momos”).

Aquesta celebració és oberta a tothom que hi vulgui participar.

Ester de Grup Karma Txopel de Vic

PRESENTACIÓ

Fa uns mesos, des del Casal Claret i en col·laboració amb diversos espais religiosos de tradicions diverses, editàvem un tríptic amb una breu informació d’alguns dels espais més rellevants de diverses tradicions religioses presents a Vic. L’encapçalament d’aquell tríptic era “Vic, ciutat de Pau”.

La majoria de persones de les diverses tradicions religioses estem convençuts que les nostres tradicions i camins espirituals són camins de Pau, d’un profund respecte per a totes les persones, sense imposicions que no siguin les de respectar-nos mútuament i acollir-nos en la nostra riquesa i diversitat.

Editem un senzill butlletí que volem que surti una o dues vegades cada any que vol ser una expressió d’aquesta diversitat i d’aquesta riquesa que tota una colla de persones estem interessades a compartir. És una eina més de diàleg i convivència que vol reforçar i animar el diàleg i la convivència de cada dia.

Si sobre el contingut d’aquest butlletí esteu interessats/des a entrar en diàleg amb nosaltres o amb alguns dels que hi escriuen. Ens ho dieu, i estarem encantats de fer-ho.

Cordialment, l'equip de redacció de "Vic, ciutat de Pau"