FRAGMENTS SOBRE EL DIÀLEG INTERRELIGIÓS

“Les diferents tradicions religioses constitueixen, per elles mateixes, un patrimoni espiritual i cultural extraordinari. La presència creixent de minories religioses i culturals al nostre país exigeix una educació que erradiqui la por envers el que és diferent i fomenti la tolerància, el respecte i la cohesió social. I això només és possible fer-ho partint del coneixement i la comprensió de l’altre”
(Declaració Cultura religiosa per als ciutadans de demà, Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós)


“ El diàleg de les religions no és només un tema acadèmic o una qüestió eclesial o oficialment “religiosa”, i menys encara una nova moda sorgida del fet que les cerimònies religioses s’han tornat avorrides o el nombre dels qui les freqüenten ha disminuït. Aquest diàleg és el camp en el qual pot jugar-se de manera pacífica el destí històric de la humanitat.
Sense que tal diàleg, el món sofrirà un vertader col•lapse. Aquí resulta decisiva la praxi, i cadascú de nosaltres ha de fer la seva pròpia contribució. Però la urgència de la tasca no ens hauria de fer oblidar la importància d’altres aspectes del diàleg. La bona voluntat, per si sola, no és suficient”.
Raimon Panikkar, El diàleg indispensable.


“El diàleg interreligiós no és intentar convertir la persona amb la qual estàs dialogant, sinó intentar arribar al respecte i la comprensió mutus. A través del diàleg, aprens a respectar altres tradicions, i a comprendre de forma més profunda i objectiva altres fes.
La persona que participa en el diàleg, no hauria de distorsionar l’ensenyament dels principis de l’altra fe, ni projectar les seves pròpies tendències en els altres.
Més enllà de les diferències entre tradicions religioses, necessitem descobrir què és la nostra humanitat comuna i cooperar treballant a favor de tots els éssers sensibles”.
Entrevista al monjo budista Chan Yifa. Dialogal: Estiu 2004 Núm.10