SOMRIURE REGALAT

BIOGRAFIA DE GANDHI

Mohandas Karamchand Gandhi, conegut com El Mahatma (la gran ànima), va néixer el 1869a Porbandar, a l’Índia. Va estudiar dret a l’Índia i després a Londres, on esdevingué advocat. Durant llargues estades a l’Àfrica del Sud, entre 1893 i 1914, va conèixer el racisme de l’apartheid i aleshores va elaborar la seva doctrina de l’acció no violenta, inspirada per l’hinduisme, pel cristianisme i per pensadors com Tolstoi. En tornar a l’Índia va participar en la lluita contra els britànics i el 1920 va convertir-se en el líder indiscutible de la lluita nacional. A partir del 1922 va consagrar-se a l’educació del poble i als problemes dels intocables. Atès que el liderat nacional estava assegurat per J. Nehru, Gandhi va intervenir com a garantia moral en els moviments de masses (desobediència civil de 1930, votació de la moció Dalit Índia el 1942) o per calmar les violències entre hindús i musulmans (1946-1947). El 1948 fou assassinat per un extremista hindú.

"La religió és un sol arbre amb moltes branques. Si no veiem més que les branques, direm que hi ha moltes religions, però si veiem tot l'arbre, comprendrem que hi ha una sola religió"
M. Gandhi

SI ET PICA LA CURIOSITAT...

Pots llegir:

- Gandhi, M.K. Escritos esenciales. Sal Terrae. Santander, 2004
- Lanza del Vasto. Vida interior i no-violència.Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona, 1992


Pots veure:

- Gandhi. Richard Attenborough,1982
- Agua. Deppa Metha, 2005

FRAGMENTS SOBRE EL DIÀLEG INTERRELIGIÓS

UN CONTE PER REFLEXIONAR: ELS CECS I L’ELEFANT

El Buda estava al bosc de Jeta quan van arribar un gran nombre d’ascetes de diferents escoles metafísiques i tendències filosòfiques. Alguns sostenien que el món és etern i altres que no l’és; uns que el món és finit, i altres, infinit; uns que el cos i l’ànima són el mateix, i altres, que són diferents; uns, que el Buda té existència després de la mort, i altres, que no. I així cada un sostenia els seus punts de vista, entregant-se a prolongades polèmiques. Tot això va ser escoltat per un grup de monjos del Buda, que relataren després l’incident al mestre i li demanaran que els hi aclarís. El Buda els demanà que s’assentessin tranquil•lament al seu costat i parlà així:

- Monjos, aquests dissidents són cecs que no veuen, que desconeixen tant la veritat com la no veritat, tant lo real com lo no real. Ara us explicaré un succés dels temps antics. Hi havia un maharajà que ordenà reunir a tots els cecs que hi havia a Sabathi i va demanar que els posessin davant un elefant i que expliquessin, el anar-lo tocant, què els semblava. Uns van dir, després de tocar el cap: “un elefant sembla una olla”; els que li tocaren la orella, asseguraren: “sembla un cistell”; els que li van tocar l’ullal: “és com una aixada”; els que palparen el cos: “és un graner”. I així cada un convençut del que declarava, començaren a barallar-se entre ells.

El Buda va fer una pausa i trencà el silenci per concloure:

- Monjos, així són els ascetes dissidents: cecs, desconeixedors de la veritat, que malgrat tot, sostenen les seves creences.

El Mestre diu: La visió parcial conté més desconeixement que coneixement.

101contes clàssics de la Índia. Recopilació de Ramiro Calle.


“El diàleg es desenvolupa a mig camí entre el que és vell i el que és nou i fa possible una transformació creativa de les tradicions històriques. Sense el diàleg, les religions s’emboliquen elles mateixes o bé s’adormen en els amarradors i naufraguen. Vertaderament, avui es veu cada cop més clar que cap tradició té per ella mateixa la força que li caldria per posar en pràctica el paper que se li autoatribueix. O bé s’obren les unes a les altres o degeneren i donen lloc a reaccions fanàtiques de tota mena. El diàleg és realment una necessitat vital.”

Raimon Panikkar. El diàleg indispensable.

UNA OPINIÓ SOBRE L'ISLAM

Entrevista a Lotfi Laghmari. Mediador cultural

Quin paper ocupa un mediador davant un conflicte interreligiós?
Jo com a mediador, sempre procuro apropar postures a nivell de valors que són bàsics i fonamentals per tots i que ens uneixen. La religió, encara que sigui un factor més personal i individual de cadascú, no la deixo de banda.
La mediació és una bona eina perquè no és només qüestió d’idioma o coneixements... sinó que mediar és posar-te entremig i procurar que hi hagi un acord, una plataforma de diàleg sòlida i confiança. Som éssers humans, tots iguals. Les persones, sigui quina sigui la nostra religió hem de parlar i comunicar, ens hem de veure i conèixer.

A quins valors et refereixes quan parles d’apropar postures?
Jo interpreto que la religió musulmana és una religió de convivència amb totes les religions i totes les races. Mahoma sempre ha dit: “expliqueu la vostra religió i practiqueu-la bé”.
A Catalunya hi ha mesquites perquè la gent de creença musulmana necessita un lloc. Hi ha una solidaritat d’ajuntar-se i esforçar-se per buscar un local i començar a practicar la religió com està marcada. Però la mesquita ha de saber gestionar el tema de les religions. L’imam no ha d’estar tancat a la Mesquita i al seu col•lectiu, l’imam si està en un poble ha d’estar per tots els ciutadans. Per tant, és important que sàpiga què passa al seu entorn i que es comuniqui i hi participi. A vegades, si un imam no parla l’idioma, no escolta la ràdio, no veu la televisió... no sap què està passant en aquest terreny. Diria que això és molt important. Un imam no ho pot fer tot sol, necessita un equip fort.

Quin paper creus que pot tenir el grup interreligiós en la convivència de l’islam amb el seu entorn?
El grup interreligiós és un punt molt important perquè ens coneixem entre nosaltres, les religions, discutim coses i trobem moltes coses comunes. Som de diferents religions però jo crec que sempre hem estat d’acord amb alguns objectius. Jo diria que aquest grup ha de ser el model.
S’hauria d’intentar que cadascú de nosaltres treballés amb la seva comunitat. I que cada comunitat hauria de ser promotora del diàleg amb la resta de les religions.
La religió és tot, des del bon dia fins que vas a dormir. Per mi la gran religió és respectar a la gent, complir amb els teus deures, corregir si pots, educar també als nens... Els nens són el futur i els hem d’educar bé, i els hi hem d’explicar la realitat del seu poble, que hi ha diferents religions i diferents persones i que cal aprendre a conviure.

JORNADES DE PREGÀRIA PER LA UNITAT DE LES ESGLÉSIES CRISTIANES

El GCEV ha organitzat la setmana de pregàries per a la Unitat dels Cristians, del 18 al 25 de gener, com cada any. Les celebracions s’han realitzat a la Cripta del Temple del Pare Claret de Vic. Els textos bíblics i el guió comentari cada any són preparats conjuntament per les Comunitats Cristianes d’algun indret del món. Aquest any han anat a càrrec de les Comunitats d’Escòcia. Edimburg, la capital d’Escòcia, celebrà el 1910, ara fa 100 anys, una “Conferència Missionera” en la que hi participaven les diverses Comunitats Cristianes del país per tal d’unificar la manera de presentar l’Evangeli de Jesús a aquells habitants del nord d’Anglaterra que s’anaven descristianitzant progressivament. Fou la primera llavor ecumènica que aniria creixent fins arribar al moment actual. Els comentaris de les lectures bíbliques de cada dia anaven a càrrec de diversos Pastors i Missioners, entre ells van destacar els Pastors evangèlics Rolf i Sònia Lungstrom de les Comunitats Evangèliques de Vic i el bisbe catòlic Romà Casanova. L’assistència fou notable, amb cripta plena algun dia. El GCEV fa diverses programacions ecumèniques durant tot l’any, programacions que són ofertes a tothom i degudament anunciades en el Full Mensual del Temple de Sant Antoni Maria Claret de Vic.

LA VEU DEL GRUP INTERRELIGIÓS

El 29 de gener d’aquest any s’ha celebrat la quarta pregària interreligiosa on hi han participat budistes, cristians, musulmans i hindús. En aquesta edició escoltarem la opinió d’alguns d’ells.

Com valores la pregària interreligiosa? Què penses que seria interessant fer, a nivell interreligiós, a Vic?

TRADICIÓ BUDISTA

Des del meu punt de vista tan a nivell personal, com Budista, valoro molt positivament, interessant i enriquidor la pregària que es va fer el passat dia 29 de gener.
Crec que a tots els nivells és una gran tasca de convivència, tolerància, i aprenentatge conèixer la realitat de la nostra societat. El coneixement d’altres religions ens fa a tots sensibles a aquesta recerca espiritual que fa niu dins de l’ésser humà.
A nivell interreligiós de la comarca penso que seria interessant poder fer una trobada i una pregària per la pau, i la tolerància tots junts. Estem en un moment difícil i per la gent és una gran ajuda poder desenvolupar la espiritualitat.
Crec que s’hauria de poder fer d’una manera que pogués arribar a tothom, potser a nivell de televisió o ràdio.
Esther

TRADICIÓ MUSULMANA

De fet, és la primera vegada que participo, la trobo molt interessant... així podem fer un intercanvi de cultures i de costums, aprendre més coses, ... Tot va anar molt bé. Hi havia uns musulmans, amics meus, que fa casi deu anys que fan aquestes reunions i en general, trobo que tot el que fem està molt bé, però el problema és que amb tant poc temps no podem fer altres coses.
Voldria afegir, era l'opinió dels meus amics, que també podríem fer un parlament curt sobre la convivència, la tolerància i el respecte...
Abdelhak


TRADICIÓ CRISTIANA

Valoro molt positivament el fet de poder compartir uns espais de pregària amb altra gent. El fet de poder escoltar i llegir textos d'altres religions que tracten les mateixes preocupacions i alegries des d'una sensibilitat o perspectiva diferent sempre enriqueix.
Pel que fa a nivell interreligiós a Vic la veritat és que estic molt poc posat en el tema i per tant no sé quina és la situació. Potser buscar un espai comú neutre i que un cop cada tres/quatre mesos es pogués fer una xerrada general sobre budisme, hinduisme, islam, cristianisme (i les seves branques).
He de reconèixer que no sempre aprofitem les oportunitats que ens ofereixen (tipus portes obertes de les mesquites) o que per horaris no pots assistir a coses que ja es fan (s'han fet algunes xerrades sobre budisme em sembla).
Ramon

Doncs des del meu punt de vista, la valoració de la pregària és molt bona, poder compartir un espai comú, on tothom pugui viure la fe de formes diferents, per arribar el mateix. El que vaig respirar a la pregària era molt de respecte. Adonar-me una mica més de les coses que ens uneixen, que no pas de les que ens separen.
Meri

Dels diversos aspectes que per a mi són enriquidors, quan fem pregària interreligiosa, en vull subratllar un: a mi em passa – i suposo que també pot passar a d’altres dels que ens trobem el següent: quan jo prego sol o amb “els meus” – de la meva tradició – tinc la impressió que Déu –l’Absolut, l’Essència Universal... – el situo i sovint el deixo clos dins d’una mena de fronteres que són les de la meva experiència. Quan prego amb vosaltres, amigues i amics budistes, hindús, musulmans, sikhs, m’acompanyeu cap a nous paisatges de trobada amb Déu – l’Absolut, l’Essència Búdica... -, i trobo meravellosa la vostra invitació a entrar en aquests nous territoris on nous rostres de l’Absolut se’m revelen. És per això que us estic profundament agraït a tots vosaltres, amigues i amics, i espero que em continueu enriquint amb la vostra experiència.
Gràcies!
Joan

UNA CELEBRACIÓ SIKH DES D’UNS ULLS CONVIDATS

Una celebració religiosa que aplega persones de totes les edats que busquen la religió en el seu interior. No hi ha una figura intermediària sinó que és la música i la pròpia recitació dels textos sagrats el que indueix a l’estat de meditació individual de cadascun.

Músics i ofrenes a l'altar.

Un altre element que té importància dins la cerimònia sikh és el menjar. El menjar sagrat es diu Langar i és una manera de demostrar igualtat pels sikhs. El menjar sempre és simple i vegetarià, pel que tots mengen el mateix. Així doncs, no és important la casta de la qual formes part ni les divisions de la riquesa i la pobresa.

Qualsevol persona, sikh o no, poden compartir la Langar, ningú no és rebutjat.