UNA OPINIÓ SOBRE L'ISLAM

Entrevista a Lotfi Laghmari. Mediador cultural

Quin paper ocupa un mediador davant un conflicte interreligiós?
Jo com a mediador, sempre procuro apropar postures a nivell de valors que són bàsics i fonamentals per tots i que ens uneixen. La religió, encara que sigui un factor més personal i individual de cadascú, no la deixo de banda.
La mediació és una bona eina perquè no és només qüestió d’idioma o coneixements... sinó que mediar és posar-te entremig i procurar que hi hagi un acord, una plataforma de diàleg sòlida i confiança. Som éssers humans, tots iguals. Les persones, sigui quina sigui la nostra religió hem de parlar i comunicar, ens hem de veure i conèixer.

A quins valors et refereixes quan parles d’apropar postures?
Jo interpreto que la religió musulmana és una religió de convivència amb totes les religions i totes les races. Mahoma sempre ha dit: “expliqueu la vostra religió i practiqueu-la bé”.
A Catalunya hi ha mesquites perquè la gent de creença musulmana necessita un lloc. Hi ha una solidaritat d’ajuntar-se i esforçar-se per buscar un local i començar a practicar la religió com està marcada. Però la mesquita ha de saber gestionar el tema de les religions. L’imam no ha d’estar tancat a la Mesquita i al seu col•lectiu, l’imam si està en un poble ha d’estar per tots els ciutadans. Per tant, és important que sàpiga què passa al seu entorn i que es comuniqui i hi participi. A vegades, si un imam no parla l’idioma, no escolta la ràdio, no veu la televisió... no sap què està passant en aquest terreny. Diria que això és molt important. Un imam no ho pot fer tot sol, necessita un equip fort.

Quin paper creus que pot tenir el grup interreligiós en la convivència de l’islam amb el seu entorn?
El grup interreligiós és un punt molt important perquè ens coneixem entre nosaltres, les religions, discutim coses i trobem moltes coses comunes. Som de diferents religions però jo crec que sempre hem estat d’acord amb alguns objectius. Jo diria que aquest grup ha de ser el model.
S’hauria d’intentar que cadascú de nosaltres treballés amb la seva comunitat. I que cada comunitat hauria de ser promotora del diàleg amb la resta de les religions.
La religió és tot, des del bon dia fins que vas a dormir. Per mi la gran religió és respectar a la gent, complir amb els teus deures, corregir si pots, educar també als nens... Els nens són el futur i els hem d’educar bé, i els hi hem d’explicar la realitat del seu poble, que hi ha diferents religions i diferents persones i que cal aprendre a conviure.