LA VEU DEL GRUP INTERRELIGIÓS

El 29 de gener d’aquest any s’ha celebrat la quarta pregària interreligiosa on hi han participat budistes, cristians, musulmans i hindús. En aquesta edició escoltarem la opinió d’alguns d’ells.

Com valores la pregària interreligiosa? Què penses que seria interessant fer, a nivell interreligiós, a Vic?

TRADICIÓ BUDISTA

Des del meu punt de vista tan a nivell personal, com Budista, valoro molt positivament, interessant i enriquidor la pregària que es va fer el passat dia 29 de gener.
Crec que a tots els nivells és una gran tasca de convivència, tolerància, i aprenentatge conèixer la realitat de la nostra societat. El coneixement d’altres religions ens fa a tots sensibles a aquesta recerca espiritual que fa niu dins de l’ésser humà.
A nivell interreligiós de la comarca penso que seria interessant poder fer una trobada i una pregària per la pau, i la tolerància tots junts. Estem en un moment difícil i per la gent és una gran ajuda poder desenvolupar la espiritualitat.
Crec que s’hauria de poder fer d’una manera que pogués arribar a tothom, potser a nivell de televisió o ràdio.
Esther

TRADICIÓ MUSULMANA

De fet, és la primera vegada que participo, la trobo molt interessant... així podem fer un intercanvi de cultures i de costums, aprendre més coses, ... Tot va anar molt bé. Hi havia uns musulmans, amics meus, que fa casi deu anys que fan aquestes reunions i en general, trobo que tot el que fem està molt bé, però el problema és que amb tant poc temps no podem fer altres coses.
Voldria afegir, era l'opinió dels meus amics, que també podríem fer un parlament curt sobre la convivència, la tolerància i el respecte...
Abdelhak


TRADICIÓ CRISTIANA

Valoro molt positivament el fet de poder compartir uns espais de pregària amb altra gent. El fet de poder escoltar i llegir textos d'altres religions que tracten les mateixes preocupacions i alegries des d'una sensibilitat o perspectiva diferent sempre enriqueix.
Pel que fa a nivell interreligiós a Vic la veritat és que estic molt poc posat en el tema i per tant no sé quina és la situació. Potser buscar un espai comú neutre i que un cop cada tres/quatre mesos es pogués fer una xerrada general sobre budisme, hinduisme, islam, cristianisme (i les seves branques).
He de reconèixer que no sempre aprofitem les oportunitats que ens ofereixen (tipus portes obertes de les mesquites) o que per horaris no pots assistir a coses que ja es fan (s'han fet algunes xerrades sobre budisme em sembla).
Ramon

Doncs des del meu punt de vista, la valoració de la pregària és molt bona, poder compartir un espai comú, on tothom pugui viure la fe de formes diferents, per arribar el mateix. El que vaig respirar a la pregària era molt de respecte. Adonar-me una mica més de les coses que ens uneixen, que no pas de les que ens separen.
Meri

Dels diversos aspectes que per a mi són enriquidors, quan fem pregària interreligiosa, en vull subratllar un: a mi em passa – i suposo que també pot passar a d’altres dels que ens trobem el següent: quan jo prego sol o amb “els meus” – de la meva tradició – tinc la impressió que Déu –l’Absolut, l’Essència Universal... – el situo i sovint el deixo clos dins d’una mena de fronteres que són les de la meva experiència. Quan prego amb vosaltres, amigues i amics budistes, hindús, musulmans, sikhs, m’acompanyeu cap a nous paisatges de trobada amb Déu – l’Absolut, l’Essència Búdica... -, i trobo meravellosa la vostra invitació a entrar en aquests nous territoris on nous rostres de l’Absolut se’m revelen. És per això que us estic profundament agraït a tots vosaltres, amigues i amics, i espero que em continueu enriquint amb la vostra experiència.
Gràcies!
Joan