SOMRIURE REGALAT

Una germana pot anar coberta de cap a peus per oferir-se a Déu. Oi que és veritat?
En canvi, si una noia musulmana fa el mateix, per què diem que ho fa oprimida?

ELS JOVES OPINEN SOBRE EL FENOMEN DE LA RELIGIÓ

La religió sikh explicada per un jove d'aquesta tradició:

La religió dels Sikhs va néixer al Punjab, al nord del país de la Índia fa aproximadament uns 500 anys. Creuen en un sol Déu davant del qual tots som iguals. El seu fundador és el Guru Nanak, al qual, com a senyal de respecte, anomenen déu Guru Nanak Ji. L'objectiu d'aquest home era apropar l'Hinduisme i l'Islam. Els sikhs segueixen els ensenyaments de deu grans mestres que són els gurus del Sikhisme. Ells també creuen en la reencarnació. El Guru Granth Sahib és el seu llibre sagrat. Està narrat pels deu Gurus i és en ell es basa el camí espiritual dels Sihks. Aquest llibre també recull himnes escrits pels mateixos Gurus i per poetes hindús i musulmans de l’època. La religió sikh com la majoria de religions es basa en la fe. Els llocs sagrats no tenen estructures concretes, de manera que, per exemple, es podria ubicar en una casa l’espai de pregària. Ells s’encarregarien de convertir-la en un Gurudwara (porta del Guru) que és el seu lloc de culte. Aquest lloc ha de tenir una característica bàsica: que el llibre sagrat estigui ben col·locat. Com a senyal de respecte els sikhs abans d’entrar es treuen les sabates i es cobreixen el cap, es dirigeixen al llibre sagrat i, agenollats, li fan una ofrena que tant poden ser diners, com menjar, com llet. Després se separen els homes i nens a una banda i les dones i nenes a l'altra, entorn del llibre sagrat, i tot seguit reciten himnes (kitran). Aquesta recitació d’himnes té l'objectiu d'acostar-los a Déu i descobrir-lo dins d’ells mateixos. Per ells és com l'aliment pel cor i l'ànima. També escolten sermons basats en les històries que es relaten en el llibre sagrat. En el langar o cuina, diferents membres de la Khalsa Panth, o seguidors de la religió sikh, preparen menjar per tots. A aquest menjar hi pot anar gent de totes religions, ètnies, països, castes, etc. Per donar igualtat entre tots. Algunes de les celebracions més importants són: el naixement del Guru Nanak (també se celebra el naixement dels altres 9 Gurus); el Baisakhi o any nou, que s’escau a l’Abril; i, finalment, el Divali amb les altres tradicions de la Índia. Per formar part de la Khalsa Panth s'ha de portar un seguit de distintius anomenats les 5 K. D’altra banda, es pot formar part de la Khalsa a partir dels 15 anys.

Webgrafia consultada: http://www.sikhs.org/

Article firmat per Soumia i un jove sikh

LA FESTA DEL XAI [AID EL KIBIR]

El passat 16 de novembre va es va celebrar la gran festa de la tradició musulmana: la Festa del Xai. Per aquest motiu oferim aquí una petita explicació del contingut i la significació de la mateixa per tal d’acostar-la a totes aquelles persones que ens és desconeguda.

La Festa del Xai és una de les celebracions més importants dels musulmans. Aquesta festa commemora aquella ocasió en la que el profeta Abraham (Ibrahim en l’Alcorà), quan estava a punt de sacrificar al seu fill per subordinació al seu Senyor, va rebre l’ordre divina de no fer-ho i en el seu lloc va sacrificar un xai que venia del Jardí (Paradís).

Aquesta història es troba en l’Alcorà, que és el llibre sagrat dels musulmans. En citem uns fragments del text central:

(Ibrahim va dir a Al·là) …[100] Senyor meu! Concedeix-me una descendència de justos, [101] i li vam anunciar un nen que hauria de tenir bon judici [102] i quan aquest va arribar a l’edat d’acompanyar-lo en les seves tasques, li va dir: “Fill meu! He vist en somnis que et sacrificava. Considera el teu parer”. El fill va dir: “Pare! Fes el que se t’ordena i si Al·là vol, trobaràs en mi a un dels pacients” [103]. I quan tots dos ho havien acceptat amb submissió, ell tombà cap avall [104] i li cridarem: “Ibrahim!” [105]. Ja has confirmat la visió que vas tenir. Realment així és com recompensem als que fan el bé [106]. És a dir, de veritat, la prova evident [107]. I els rescatem posant al seu lloc una magnífica ofrena (un bell moltó del que es diu era del Jardí) [108]. I deixem la seva memòria per a la posteritat.*

I a partir d'aquell moment va quedar establert que en la religió no hi hauria sacrificis humans, també va quedar clar que Ibrahim era un profeta Hanif, és a dir, que buscava sincerament a Al·là, seguint el seu cor i apartant-se dels ídols.
Hi ha musulmans que celebren aquest dia tan especial a la Meca perquè coincideix amb el final del pelegrinatge anomenat hash, però la gran majoria ho celebren a les seves cases i anant a la mesquita, i aleshores els que poden fer-ho, sacrifiquen un xai i celebren un menjar al qual es conviden mútuament.
El xai es mata i es reparteix en tres parts igual: una tercera part s'oferirà als pobres, orfes, necessitats, etc.; una altre part serà per a ells i la una última part serà per als convidats i veïns.
Els musulmans acudeixen a l'oració desprès d'haver fet el gusl (banyar-se), es vesteixen amb la seva millor roba, normalment nova, neta i perfumada. Quan arriben a la mesquita abans no comencen la oració, és a dir, la sal.lat, dirigits per l'imam reciten i reciten aquestes paraules: “Allahu akbar (tres vegades) la illaha il·la Allah ua li allahi alhamd” que vol dir “Alà és gran i no hi ha cap Alà sinó ell”. Desprès d’acabar la sal·lat, els assistents es besen i s'abracen com a senyal d'agermanament, i s'acomiaden dient “salam” o “alaikum”, paraules que volen dir “pau amb vosaltres” i no només van dirigides a les persones sinó que també als àngels que hi pugui haver en aquell moment.
És una celebració profunda i reconfortant, la qual suposa no posar molts inconvenients a la voluntat d’Al·là, deixar-se travessar per ell, tenir fe, estimar i valorar la vida, perquè aquesta celebració ens indica que Al·là protegeix la vida humana i la figura d'un home pur que vol arribar a la perfecció.

*El Noble Coran y su traducción-comentario en lengua española
Abdel Ghani Melara Navio
[Traducció al català de Soumia]

EL SERMÓ DE LA MUNTANYA DEL DIÀLEG INTRARELIGIÓS

Quan entris en un diàleg intrareligiós, no pensis per endavant què has de creure.
Quan donis testimoni de la teva fe, no et defensis a tu mateix ni defensis els teus interessos personals, per sagrats que et puguin semblar. Fes com els ocells del cel: canten i volen i no defensen llur música o llur bellesa.
Quan dialoguis amb algú, mira’t el teu interlocutor com una experiència reveladora tal com et miraries o t’hauries de mirar els lliris dels camps.
Quan et trobis en un diàleg intrareligiós, procura primer treure la biga del teu propi ull abans de treure la brossa de l’ull del teu veí.
Benaurat de tu quan no et sents autosuficient mentre estàs en diàleg.
Benaurat de tu quan et fies de l’altre perquè confies en Mi.
Benaurat de tu quan has d’afrontar incomprensió per part de la teva pròpia comunitat o d’altres a causa de la teva fidelitat a la Veritat.
Benaurat de tu quan no abandones les teves conviccions , i, amb tot, no les presentes com a normes absolutes.
Ai de vosaltres, teòlegs i acadèmics, quan menyspreeu el que altres diuen perquè ho trobeu incòmode o no suficientment científic.
Ai de vosaltres, professionals de les religions, quan no escolteu els crits dels petits.
Ai de vosaltres, autoritats religioses, perquè impediu el canvi i la (re)conversió.
Ai de vosaltres, gent religiosa, perquè monopolitzeu la religió i sufoqueu l’Esperit que bufa quan, com i on vol.

Raimon Panikkar (1998) La nova innocència. Barcelona: Proa. La Mirada, pp.314.

BIOGRAFIA DE RAIMON PANIKKAR (1918-2010)

“Me’n vaig anar cristià, em vaig descobrir hindú i torno budista,
sense haver deixat de ser cristià”, Raimon Panikkar.

Raimon Panikkar Alemany va néixer a Barcelona al 1918, fill d’un empresari hindú de la India i d’una dona catòlica que formava part de la burgesia catalana de l’època, i es germà de Salvador Pániker. Aquesta confluència de tradicions es faria palesa en el seu pensament intel·lectual, ja que durant la seva vida va intentar establir un diàleg conciliador entre les tradicions d’orient i occident.

Fugint de la Guerra Civil es traslladar a Alemanya a on va iniciar els seus estudis universitaris que posteriorment finalitzaria a España. Es doctorà en ciències, en filosofia i teologia. Fou membre de l’Opus Dei durant la seva joventut i també col·laborador del CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas). Posteriorment seria nombrat capellà a l’església de Roma.

A finals de la dècada dels anys cinquanta viatjà a la India a on va rebre notables influències de les tradicions hinduistes i budistes. Posteriorment viatjaria als Estats Units d’Amèrica a on va impartir docència durant quasi dues dècades, a Harvard i, sobre tot, a la Universitat de Santa Bàrbara (Califòrnia).
Els últims anys els passà a la seva terra natal, a Catalunya. S’assentà a Tavertet (Osona), des de on presidí la Fundació Vivarium que fomenta el diàleg intercultural. Morí el passat 26 d’Agost, a casa seva, als 91 anys d’edat.

Raimon Panikkar fou un important estudiós de les grans religions. Tot i que inicialment indagà en el camp de les ciències naturals se’l coneix i reconeix per el seu treball orientat al diàleg intercultural i espiritual. El seu pensament buscà la conciliació de les diferents creences.

BIBLIOGRAFIA BÀSICA DE L’AUTOR:
- Panikkar, R (1997) Invitació a la saviesa. Barcelona: Proa. La Mirada.
- Panikkar, R (1998) La nova innocència. Barcelona: Proa. La Mirada.
- Panikkar, R (2003 [2001]) El diálogo indispensable. Paz entre las religiones. Barcelona: Ediciones Península.
- Panikkar, R (2004) Pau i interculturalitat. Una reflexió filosòfica. Barcelona: Proa. La mirada filosòfica.

WEBGRAFIA DE CONSULTA:
- http://www.raimon-panikkar.org/
- www.raimonpanikkar.org/
- www.filosofia.org/

Poema místic hindú

Haz que pida limosna
casa por casa.
Pero cuando mendigue,
haz que no me den nada.
Y si me dan,
haz que se caiga al suelo.
Y una vez en el suelo,
y antes de que lo coja,
haz que un perro me lo arrebate,
Oh Señor
blanco como el jazmín.
Preferible a estar juntos
y hacerlo sin parar
es el placer de hacerlo
después de mucho tiempo separados.
Cuando está lejos
me muero de impaciencia
por verle.
Amigo,
¿cuándo podré tenerle
de ambas maneras:
estar con El aunque Él no esté?
Oh Señor
blanco como el jazmín.
[…]
Yo amo al Hermoso:
él no tiene muerte
deterioro o forma
no tiene lugar ni lado
final ni marcas de nacimiento.
Yo lo amo oh madre. Escucha.
Yo amo al Hermoso
sin cadena ni temor
sin clan ni patria
sin señales
para su belleza.
Mi señor, blanco como el jazmín, es mi esposo.
Tomen estos esposos que mueren y se deterioran,
y alimenten con ellos los fuegos de sus cocinas.


Estos pocos versos de la poetisa del siglo XII d.C. Mahadeviyakka Siva, enlazan con una impresionante corriente mística, muy presente en las tradiciones judía (Cantar de los Cantares), musulmana (Ibn Arabí, y el sufismo en general), y cristiana (santa Teresa de Jesús, san Juan de la Cruz, entre muchos otros), para la cual la relación entre el creyente y su dios toma la forma del deseo amoroso o erótico. Es un magnífico ejemplo de la devoción (bhakti) a Shiva que adoptará el hinduismo a partir del siglo XV, representada en muchos casos por mujeres.

Text de Hamid Al Ghazali

Avui oferim en primer lloc aquest text del teòleg musulmà Gaziel (Hamit Al Ghazali 505/1111, Teòleg i estudiós de les ciències filosòfiques ) ja que estem el segon dia del Ramadan. Aquest text va ser llegit a la pregària interreligiosa celebrada al pati del Casal Claret el 22 de juny de 2010.

En el nom de Déu, el Compassiu, el Misericordiós

‏Busca el millor de l’ altra vida, pel mitjà que Déu t'ha donat, senseoblidar, però, la teva part en aquesta vida, i fes el bé (als altres) comDéu ha fet el bé amb tu, i no vulguis sembrar la corrupció en la terra; perquè,certament Déu no estima els que sembren la corrupció!

(Sura Al Qassas 28:77)

---------------------------------------

Text de Hamid Al Ghazali (505/1111, Teòleg i estudiós de les ciències filosòfiques):

Heu de saber, estimats meus, que l'home no va ser creat de broma ni percasualitat, sinó que va ser meravellosament fet amb un gran destí. Tot i que no estàfet de matèria perdurable, viu per sempre, i encara que el seu cos és mesquí iterrenal, el seu esperit és elevat i diví. Quan en el gresol de l'abstinència se’lsepara de les passions carnals, arriba al més alt, i en lloc de ser esclau de la luxúria i de la ira, queda investit de qualitats angelicals. A l'arribar a aquest estat, troba el seu cel a la contemplació de la bellesa Eterna, i mai més en les delícies de la carn.L'alquímia espiritual que provoca aquest canvi en ell, com la que transforma els metalls vils en or, no és fàcil de descobrir, ni de trobar.(...)

Aquesta alquímia es podria descriure breument com allunyar-se del món acostant-se a Déu. El coneixement d'un mateix és la clau del coneixement de Déu, d'acord amb la dita: "Aquell que es coneix a si mateix coneix Déu", i tal com està escrit a l'Alcorà: "Els mostrarem els nostres signes en el món i en ells mateixos, perquè la veritat els sigui revelada "(Sura 41:53).

No hi ha res més a prop teu que tu mateix, i si no et coneixes a tu mateix com pots conèixer cap altra cosa? Si dius: "Em conec a mi mateix", referint-te al teu aspecte exterior, al teu cos, la teva cara, els teus membres, etc., tal coneixement mai pot ser la clau per al coneixement de Déu. I com podries avançar per aquestcamí, si el teu coneixement del que hi ha dins teu no va més enllà que el saber que quan tens gana, menges, i quan sents ira , ataques algú? Doncs en això les bèsties són iguals que tu. Però l'autèntic coneixement d'un mateix consisteix en saber què ets tu per a tu mateix i d'on véns, cap on vas i amb quin objecte has vingut a aturar-te aquí un moment, i en què consisteixen la teva autèntica felicitat i la teva autèntica misèria.

Alguns dels teus atributs són els mateixos dels animals, altres, dels diables, i alguns, dels àngels, i has d'investigar quins d'aquests atributs són accidentals i quins són essencials. Fins que no sàpigues això no podràs saber on rau la teva autèntica felicitat. (...)

Heu de saber que l'Islam té dos moments. El primer consisteix en abandonar els mals costums, i el segon en adoptar els bons. El primer pas és el més difícil ja que exigeix un gran esforç en la lluita contra lo que tenim assumit com a inamovible. El ProfetaMuhammad (...) va dir:

"Emigrant (muhajir) és el que abandona el mal i el combatent (mujahid) és elque lluita contra la seva pròpia arbitrarietat.Per començar, imagina que pots convertir el teu cos en una fortalesainexpugnable. Heu de saber que en nosaltres mateixos hi ha portes perles quals s'infiltra l'enemic que busca la nostra ruïna. Presta atenció a aquestes escletxes i emmuralla-les:

L'ULL: Al teu rostre hi han dues portes obertes que et serveixen per a guiar-te al mig de la foscor, et són d'utilitat per aconseguir el que et proposis i a través d'elles pots veure el prodigiós univers que t'envolta, aprenent dels seus signes. Protegeix aquestes portes! no usant-les en res indegut on aguaita l'enemic que et vol cegar. No miris res il·lícit, no miris amb ulls pervertits cap a la bellesa,no miris a cap persona amb rancúnia, ni facis servir els teus ulls per vigilar la seva intimitat.

L'OÏDA: protegeix-la de les paraules inútils, no prestis atenció a la calúmnia ni la falsedat, no sentis banalitats. Embelleix la teva oïda escoltant la paraula de Déu i la saviesa que guarden els que han intimat amb Ell. Aprèn per la teva oïda rebent en el teu interior els millors sons i les paraules més sinceres.

LA LLENGUA: que et serveixi per recordar Déu i per llegir el seu Llibre, guia ambels teus consells a la gent i expressa amb ella el que de bo tinguis en el teu cor. Res arruïna més a un ésser humà que la seva llengua: evita que la teva busqui la teva perdició. Refugia't en el silenci ja que quan es parla molt inevitablement s'han de dir tonteries. Vuit són els vicis de la llengua: La mentida, l'amenaça, la calúmnia, el fingiment, l'adulació, la maledicció, la invocació del mal i la frivolitat. En cada un d'ells hi ha un enemic que busca la teva destrucció.

L'ESTÓMAC: no mengis res que dubtis sobre l'honestedat del seu origen. Tot el que ingereixis i hagi estat aconseguit injustament et destruirà. Alimenta’t només amb el lícit que hagi estat guanyat de manera legal (Halal). I no t’omplis perquè l’afartar-se de menjar endureix el cor. Mantingues el teu cos sempre lleuger. Intentar arribar a Déu amb el cos pesat o construït sobre alimentació il·lícita és absurd.

LES MANS: no facis mal directe amb elles a cap persona, ni t’apropïis dels seus béns, ni causis mal a cap criatura. No traeixis el que sigui confiat a les teves mans ni escriguis res del que puguis penedir.

ELS PEUS: no vagis a les portes dels reis i sultans, i si ho fas que sigui per censurar la tirania. El Profeta Muhammad (...) va dir: "Qui s’humiliï acudint als rics perd les dues terceres parts del seu Islam (de la seva fe) ". Contràriament vés on estigui el bé, i aparta't dels llocs on resideixi el mal i el dany.

L'home busca la seva perfecció espiritual mitjançant el sentiment religiós, que procedeix del coneixement i es manifesta en les accions justes.L'amor del creient no ha de reduir-se a un sentiment egoïsta de família o grup, sinó que s'ha d'estendre a tot el proïsme, mentre que els homes tots som servents de Déu, i no ha d'excloure ni tan sols als pecadors, ja que el pecat és digne d'odi, però el pecador mereix compassió.

PREGÀRIA INTERRELIGIOSA

El proper diumenge 20 de juny del 2010 se celebrarà la cinquena pregària interreligiosa a Vic, concretament al jardí dels Claretians, al Casal Claret. Tots aquells que estigueu interessats us anirà molt bé saber que:

• l'entrada és pel C/ de la Ramada, 14 o bé per la Rb. St. Domènec, 5
• es començarà a les 18:00h
• és obert a tothom

SOMRIURE REGALAT

BIOGRAFIA DE GANDHI

Mohandas Karamchand Gandhi, conegut com El Mahatma (la gran ànima), va néixer el 1869a Porbandar, a l’Índia. Va estudiar dret a l’Índia i després a Londres, on esdevingué advocat. Durant llargues estades a l’Àfrica del Sud, entre 1893 i 1914, va conèixer el racisme de l’apartheid i aleshores va elaborar la seva doctrina de l’acció no violenta, inspirada per l’hinduisme, pel cristianisme i per pensadors com Tolstoi. En tornar a l’Índia va participar en la lluita contra els britànics i el 1920 va convertir-se en el líder indiscutible de la lluita nacional. A partir del 1922 va consagrar-se a l’educació del poble i als problemes dels intocables. Atès que el liderat nacional estava assegurat per J. Nehru, Gandhi va intervenir com a garantia moral en els moviments de masses (desobediència civil de 1930, votació de la moció Dalit Índia el 1942) o per calmar les violències entre hindús i musulmans (1946-1947). El 1948 fou assassinat per un extremista hindú.

"La religió és un sol arbre amb moltes branques. Si no veiem més que les branques, direm que hi ha moltes religions, però si veiem tot l'arbre, comprendrem que hi ha una sola religió"
M. Gandhi

SI ET PICA LA CURIOSITAT...

Pots llegir:

- Gandhi, M.K. Escritos esenciales. Sal Terrae. Santander, 2004
- Lanza del Vasto. Vida interior i no-violència.Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona, 1992


Pots veure:

- Gandhi. Richard Attenborough,1982
- Agua. Deppa Metha, 2005

FRAGMENTS SOBRE EL DIÀLEG INTERRELIGIÓS

UN CONTE PER REFLEXIONAR: ELS CECS I L’ELEFANT

El Buda estava al bosc de Jeta quan van arribar un gran nombre d’ascetes de diferents escoles metafísiques i tendències filosòfiques. Alguns sostenien que el món és etern i altres que no l’és; uns que el món és finit, i altres, infinit; uns que el cos i l’ànima són el mateix, i altres, que són diferents; uns, que el Buda té existència després de la mort, i altres, que no. I així cada un sostenia els seus punts de vista, entregant-se a prolongades polèmiques. Tot això va ser escoltat per un grup de monjos del Buda, que relataren després l’incident al mestre i li demanaran que els hi aclarís. El Buda els demanà que s’assentessin tranquil•lament al seu costat i parlà així:

- Monjos, aquests dissidents són cecs que no veuen, que desconeixen tant la veritat com la no veritat, tant lo real com lo no real. Ara us explicaré un succés dels temps antics. Hi havia un maharajà que ordenà reunir a tots els cecs que hi havia a Sabathi i va demanar que els posessin davant un elefant i que expliquessin, el anar-lo tocant, què els semblava. Uns van dir, després de tocar el cap: “un elefant sembla una olla”; els que li tocaren la orella, asseguraren: “sembla un cistell”; els que li van tocar l’ullal: “és com una aixada”; els que palparen el cos: “és un graner”. I així cada un convençut del que declarava, començaren a barallar-se entre ells.

El Buda va fer una pausa i trencà el silenci per concloure:

- Monjos, així són els ascetes dissidents: cecs, desconeixedors de la veritat, que malgrat tot, sostenen les seves creences.

El Mestre diu: La visió parcial conté més desconeixement que coneixement.

101contes clàssics de la Índia. Recopilació de Ramiro Calle.


“El diàleg es desenvolupa a mig camí entre el que és vell i el que és nou i fa possible una transformació creativa de les tradicions històriques. Sense el diàleg, les religions s’emboliquen elles mateixes o bé s’adormen en els amarradors i naufraguen. Vertaderament, avui es veu cada cop més clar que cap tradició té per ella mateixa la força que li caldria per posar en pràctica el paper que se li autoatribueix. O bé s’obren les unes a les altres o degeneren i donen lloc a reaccions fanàtiques de tota mena. El diàleg és realment una necessitat vital.”

Raimon Panikkar. El diàleg indispensable.

UNA OPINIÓ SOBRE L'ISLAM

Entrevista a Lotfi Laghmari. Mediador cultural

Quin paper ocupa un mediador davant un conflicte interreligiós?
Jo com a mediador, sempre procuro apropar postures a nivell de valors que són bàsics i fonamentals per tots i que ens uneixen. La religió, encara que sigui un factor més personal i individual de cadascú, no la deixo de banda.
La mediació és una bona eina perquè no és només qüestió d’idioma o coneixements... sinó que mediar és posar-te entremig i procurar que hi hagi un acord, una plataforma de diàleg sòlida i confiança. Som éssers humans, tots iguals. Les persones, sigui quina sigui la nostra religió hem de parlar i comunicar, ens hem de veure i conèixer.

A quins valors et refereixes quan parles d’apropar postures?
Jo interpreto que la religió musulmana és una religió de convivència amb totes les religions i totes les races. Mahoma sempre ha dit: “expliqueu la vostra religió i practiqueu-la bé”.
A Catalunya hi ha mesquites perquè la gent de creença musulmana necessita un lloc. Hi ha una solidaritat d’ajuntar-se i esforçar-se per buscar un local i començar a practicar la religió com està marcada. Però la mesquita ha de saber gestionar el tema de les religions. L’imam no ha d’estar tancat a la Mesquita i al seu col•lectiu, l’imam si està en un poble ha d’estar per tots els ciutadans. Per tant, és important que sàpiga què passa al seu entorn i que es comuniqui i hi participi. A vegades, si un imam no parla l’idioma, no escolta la ràdio, no veu la televisió... no sap què està passant en aquest terreny. Diria que això és molt important. Un imam no ho pot fer tot sol, necessita un equip fort.

Quin paper creus que pot tenir el grup interreligiós en la convivència de l’islam amb el seu entorn?
El grup interreligiós és un punt molt important perquè ens coneixem entre nosaltres, les religions, discutim coses i trobem moltes coses comunes. Som de diferents religions però jo crec que sempre hem estat d’acord amb alguns objectius. Jo diria que aquest grup ha de ser el model.
S’hauria d’intentar que cadascú de nosaltres treballés amb la seva comunitat. I que cada comunitat hauria de ser promotora del diàleg amb la resta de les religions.
La religió és tot, des del bon dia fins que vas a dormir. Per mi la gran religió és respectar a la gent, complir amb els teus deures, corregir si pots, educar també als nens... Els nens són el futur i els hem d’educar bé, i els hi hem d’explicar la realitat del seu poble, que hi ha diferents religions i diferents persones i que cal aprendre a conviure.

JORNADES DE PREGÀRIA PER LA UNITAT DE LES ESGLÉSIES CRISTIANES

El GCEV ha organitzat la setmana de pregàries per a la Unitat dels Cristians, del 18 al 25 de gener, com cada any. Les celebracions s’han realitzat a la Cripta del Temple del Pare Claret de Vic. Els textos bíblics i el guió comentari cada any són preparats conjuntament per les Comunitats Cristianes d’algun indret del món. Aquest any han anat a càrrec de les Comunitats d’Escòcia. Edimburg, la capital d’Escòcia, celebrà el 1910, ara fa 100 anys, una “Conferència Missionera” en la que hi participaven les diverses Comunitats Cristianes del país per tal d’unificar la manera de presentar l’Evangeli de Jesús a aquells habitants del nord d’Anglaterra que s’anaven descristianitzant progressivament. Fou la primera llavor ecumènica que aniria creixent fins arribar al moment actual. Els comentaris de les lectures bíbliques de cada dia anaven a càrrec de diversos Pastors i Missioners, entre ells van destacar els Pastors evangèlics Rolf i Sònia Lungstrom de les Comunitats Evangèliques de Vic i el bisbe catòlic Romà Casanova. L’assistència fou notable, amb cripta plena algun dia. El GCEV fa diverses programacions ecumèniques durant tot l’any, programacions que són ofertes a tothom i degudament anunciades en el Full Mensual del Temple de Sant Antoni Maria Claret de Vic.

LA VEU DEL GRUP INTERRELIGIÓS

El 29 de gener d’aquest any s’ha celebrat la quarta pregària interreligiosa on hi han participat budistes, cristians, musulmans i hindús. En aquesta edició escoltarem la opinió d’alguns d’ells.

Com valores la pregària interreligiosa? Què penses que seria interessant fer, a nivell interreligiós, a Vic?

TRADICIÓ BUDISTA

Des del meu punt de vista tan a nivell personal, com Budista, valoro molt positivament, interessant i enriquidor la pregària que es va fer el passat dia 29 de gener.
Crec que a tots els nivells és una gran tasca de convivència, tolerància, i aprenentatge conèixer la realitat de la nostra societat. El coneixement d’altres religions ens fa a tots sensibles a aquesta recerca espiritual que fa niu dins de l’ésser humà.
A nivell interreligiós de la comarca penso que seria interessant poder fer una trobada i una pregària per la pau, i la tolerància tots junts. Estem en un moment difícil i per la gent és una gran ajuda poder desenvolupar la espiritualitat.
Crec que s’hauria de poder fer d’una manera que pogués arribar a tothom, potser a nivell de televisió o ràdio.
Esther

TRADICIÓ MUSULMANA

De fet, és la primera vegada que participo, la trobo molt interessant... així podem fer un intercanvi de cultures i de costums, aprendre més coses, ... Tot va anar molt bé. Hi havia uns musulmans, amics meus, que fa casi deu anys que fan aquestes reunions i en general, trobo que tot el que fem està molt bé, però el problema és que amb tant poc temps no podem fer altres coses.
Voldria afegir, era l'opinió dels meus amics, que també podríem fer un parlament curt sobre la convivència, la tolerància i el respecte...
Abdelhak


TRADICIÓ CRISTIANA

Valoro molt positivament el fet de poder compartir uns espais de pregària amb altra gent. El fet de poder escoltar i llegir textos d'altres religions que tracten les mateixes preocupacions i alegries des d'una sensibilitat o perspectiva diferent sempre enriqueix.
Pel que fa a nivell interreligiós a Vic la veritat és que estic molt poc posat en el tema i per tant no sé quina és la situació. Potser buscar un espai comú neutre i que un cop cada tres/quatre mesos es pogués fer una xerrada general sobre budisme, hinduisme, islam, cristianisme (i les seves branques).
He de reconèixer que no sempre aprofitem les oportunitats que ens ofereixen (tipus portes obertes de les mesquites) o que per horaris no pots assistir a coses que ja es fan (s'han fet algunes xerrades sobre budisme em sembla).
Ramon

Doncs des del meu punt de vista, la valoració de la pregària és molt bona, poder compartir un espai comú, on tothom pugui viure la fe de formes diferents, per arribar el mateix. El que vaig respirar a la pregària era molt de respecte. Adonar-me una mica més de les coses que ens uneixen, que no pas de les que ens separen.
Meri

Dels diversos aspectes que per a mi són enriquidors, quan fem pregària interreligiosa, en vull subratllar un: a mi em passa – i suposo que també pot passar a d’altres dels que ens trobem el següent: quan jo prego sol o amb “els meus” – de la meva tradició – tinc la impressió que Déu –l’Absolut, l’Essència Universal... – el situo i sovint el deixo clos dins d’una mena de fronteres que són les de la meva experiència. Quan prego amb vosaltres, amigues i amics budistes, hindús, musulmans, sikhs, m’acompanyeu cap a nous paisatges de trobada amb Déu – l’Absolut, l’Essència Búdica... -, i trobo meravellosa la vostra invitació a entrar en aquests nous territoris on nous rostres de l’Absolut se’m revelen. És per això que us estic profundament agraït a tots vosaltres, amigues i amics, i espero que em continueu enriquint amb la vostra experiència.
Gràcies!
Joan

UNA CELEBRACIÓ SIKH DES D’UNS ULLS CONVIDATS

Una celebració religiosa que aplega persones de totes les edats que busquen la religió en el seu interior. No hi ha una figura intermediària sinó que és la música i la pròpia recitació dels textos sagrats el que indueix a l’estat de meditació individual de cadascun.

Músics i ofrenes a l'altar.

Un altre element que té importància dins la cerimònia sikh és el menjar. El menjar sagrat es diu Langar i és una manera de demostrar igualtat pels sikhs. El menjar sempre és simple i vegetarià, pel que tots mengen el mateix. Així doncs, no és important la casta de la qual formes part ni les divisions de la riquesa i la pobresa.

Qualsevol persona, sikh o no, poden compartir la Langar, ningú no és rebutjat.

LES 4 NOBLES VERITATS. Normes fonamentals del Budisme

Les Quatre Nobles Veritats són les normes fonamentals del budisme que va deixar Siddharta Gautama. Després de la seva il•luminació, el Buda històric va anar al nord de l'Índia, a trobar els seus antics mestres, els cinc ascetes, que ara serien els seus primers deixebles, i el primer ensenyament que els va dispensar van ser les Quatre Nobles Veritats.

Molins d'oracions

La veritat del sofriment. Buda es va donar compte que el dolor i el sofriment estan presents en tota la naturalesa i la vida humana. Existir significa que ens trobarem sofriment.

El naixement és dolorós també ho és la mort, la malaltia i la vellesa. Al llarg de la nostra vida totes les coses vives trobem sofirment.

La causa del sofriment. Buda creia que l’arrel del sofriment és el desig. És la avidesa per la riquesa, la felicitat i altres formes de gaudir egoista les que causen el sofriment.

Aquesta avidesa mai pot ser satisfeta perquè està arrelada en la ignorància.

La cessació del sofriment. El sofriment cessarà quan una persona pugui alliberar-se de tot desig.

El camí de la cessació. El Buda històric va donar una sèrie de consells per transcendir la ignorància i totes les emocions associades aquesta confusió.

Esther

ACTITUDS QUE POSSIBILITEN EL DIÀLEG EN ELS GRUPS

Per formar un grup unit i harmoniós, com el grup de diàleg interreligiós, és molt important que tots els seus membres fomentin un seguit d’actituds:

• Diàleg des de l’escolta amb empatia, perquè posant-se al lloc de l’altre pugui intentar comprendre el seu punt de vista, sense que això suposi renunciar al propi sentit crític.
  
• Respecte per la identitat dels altres, on no hi cap l’exclusió ni absorció, sinó l’acollida de tothom perquè amb la diferència ens coneixem i creixem.
  
• Respecte davant les diferents identitats religioses, creences o conviccions dels membres del grup.
  
• Humilitat per no creure’s superior als altres, sinó complementari. Des d’un punt de vista antropològic, cap religió pot autoconstituir-se en “meta-religió”, la qual cosa portaria a mirar els altres amb superioritat.
  
• Acolliment per poder oferir un tracte que no sigui ni competitiu ni desqualificatiu.
  
• Esforç sincer per saber conjugar el compromís amb la pròpia tradició religiosa, creences o conviccions personals amb l’obertura confiada a la novetat que els altres poden aportar.

Extret de Associació UNESCO per al diàleg interreligiós www.audir.org

FRAGMENTS SOBRE EL DIÀLEG INTERRELIGIÓS

“Les diferents tradicions religioses constitueixen, per elles mateixes, un patrimoni espiritual i cultural extraordinari. La presència creixent de minories religioses i culturals al nostre país exigeix una educació que erradiqui la por envers el que és diferent i fomenti la tolerància, el respecte i la cohesió social. I això només és possible fer-ho partint del coneixement i la comprensió de l’altre”
(Declaració Cultura religiosa per als ciutadans de demà, Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós)


“ El diàleg de les religions no és només un tema acadèmic o una qüestió eclesial o oficialment “religiosa”, i menys encara una nova moda sorgida del fet que les cerimònies religioses s’han tornat avorrides o el nombre dels qui les freqüenten ha disminuït. Aquest diàleg és el camp en el qual pot jugar-se de manera pacífica el destí històric de la humanitat.
Sense que tal diàleg, el món sofrirà un vertader col•lapse. Aquí resulta decisiva la praxi, i cadascú de nosaltres ha de fer la seva pròpia contribució. Però la urgència de la tasca no ens hauria de fer oblidar la importància d’altres aspectes del diàleg. La bona voluntat, per si sola, no és suficient”.
Raimon Panikkar, El diàleg indispensable.


“El diàleg interreligiós no és intentar convertir la persona amb la qual estàs dialogant, sinó intentar arribar al respecte i la comprensió mutus. A través del diàleg, aprens a respectar altres tradicions, i a comprendre de forma més profunda i objectiva altres fes.
La persona que participa en el diàleg, no hauria de distorsionar l’ensenyament dels principis de l’altra fe, ni projectar les seves pròpies tendències en els altres.
Més enllà de les diferències entre tradicions religioses, necessitem descobrir què és la nostra humanitat comuna i cooperar treballant a favor de tots els éssers sensibles”.
Entrevista al monjo budista Chan Yifa. Dialogal: Estiu 2004 Núm.10

EL GRUP DE DIÀLEG INTERRELIGIÓS

Ja fa alguns anys ens vam començar a reunir, en el marc del Casal Claret un grup de persones de diverses tradicions religioses. Estàvem interessats/des a compartir les nostres fes i tradicions, convençuts, de formes diverses que aquest diàleg podia ser enriquidor per a tots/es.

Ens hem anat trobant periòdicament amb alguns alts i baixos. Durant el curs passat 2008-2009. El grup es va “re-fer” i enriquir amb diverses persones de tradicions religioses diverses: budista, hindú, sikh... a més de musulmans i cristians que ja ens havíem anat trobant.

Hi ha alguns moments de trobada del grup, moments en què alguns de nosaltres anem aprenent a fer-nos presents mútuament en moments de celebracions, pregàries, meditacions... de cada tradició, moments en què ens reunim en trobades obertes i preparades per a fer una pregària-meditació-celebració conjunta, amb tots aquells i aquelles que hi estan interessats...

Estem contents/tes del nostre camí. Senzill, limitat per tantes tasques com tenim però, des de les nostres diverses perspectives, enriquidor per a tots nosaltres. Aquestes planes que segueixen, volen ser un reflex d’aquesta diversitat i enriquiment mutu. Gràcies.

Grup de diàleg interreligiós de Vic - Tardor del 2009

CELEBRACIÓ DEL RAMADÀ I LA FESTA DEL XAI

Entrevista a la Siham, de 25 anys. Monitora de costura al Casal Claret de Vic.

Què és el Ramadà?
És el mes més important de l’any pels musulmans. Concretament el novè del calendari musulmà que és lunar.
Durant uns trenta dies es fa dejuni des de que surt el sol fins que es pon amb la finalitat “d’entrenar-se” per ser millors persones. L’esforç t’ajuda a agafar més forces no només per menjar i beure, sinó també per perdonar, ser generosos, tenir una actitud més positiva, tenir pensaments positius, etc.
Fins i tot les oracions, els deures o la lectura de l’Alcorà es magnifiquen. Es multiplica el seu efecte durant aquest mes.

Qui el fa?
Han de seguir el dejuni les persones adultes, a partir de la pubertat. Les dones embarassades o lactants, els malalts o les persones molt grans no l’han de seguir. Si una dona té la menstruació ha d’esperar a començar el dejuni quan l’hagi finalitzat.

Què cal tenir en compte durant el Ramadà?
Cal deixar de menjar i beure des d’aproximadament una hora abans de que surti el sol fins que el sol es pon. Tampoc està permès dir o fer coses no degudes ni mantenir relacions sexuals durant el dejuni. Un cop el sol se’n va, és recomanable menjar aliments energètics com els dàtils. Durant el Ramadà, es preparen sopars per compartir amb amics i familiars.

Què és la festa del xai?
La festa del xai, Aïd al-kabir, o la festa del sacrifici, Aïd al-Adha, és una de les celebracions més importants pels musulmans. Es celebra després del pelegrinatge a la Meca. Concretament dos mesos i deu dies després del Ramadà.

En què consisteix i quin significat té pels musulmans?
És la commemoració del sacrifici d’Abraham. Per ordre divina va estar a punt de matar al seu propi fill i aquest acte és un símbol de submissió pels musulmans. Tal com va fer ell, es mata un xai que es reparteix seguint la Suna, la vida de Mahoma: una part per tu, una pels pobres i una tercera pels familiars.
També és una festa molt especial pels nens, que porten roba nova i la gent està molt pendent d’aquells que no tenen tant per poder-hi compartir.

LA VEU DEL GRUP INTERRELIGIÓS

Perquè et sembla interessant el diàleg interreligiós?

TRADICIÓ BUDISTA

Conèixer les religions ens fa adonar que estem molt a prop els uns dels altres, que tots busquem el mateix.
El sentit profund de les religions és desenvolupar l’amor, la bondat, l’altruisme, ... trobar la felicitat individual i comú, trobar la pau. I cada una de les religions expressa aquesta voluntat i orienta de com aconseguir-ho d’una manera determinada.
El fet de compartir amb els altres les creences, experiències, i dialogar sobre què busquem en el nostre treball espiritual i com fer-ho, ens fa adonar que tots volem el mateix.
Les que jo més conec són el Cristianisme i el Budisme, i comparteixo creences i experiències amb les dues religions, i sempre busco els paral•lelismes entre elles i els trobo. Les altres religions no les conec gaire, però quan aprenc alguna cosa nova d’elles també hi veig el paral•lelisme amb les meves creences.
M’entusiasma sempre aprendre coses noves sobre l’espiritualitat, perquè m’enriqueix i m’obre nous camins i m’ajuda a comprendre una mica més el que ja he après.
D’altra banda treballar i compartir en grup aquests temes més profunds fa que el treball sigui més intens i més efectiu.

Montse Llobet

TRADICIÓ MUSULMANA

“Their affairs by mutual consultation”
Qur´an ch.42 vs 37-38

“Es fan consultes mutues”
Qur´an ch.42 vs 37-38

Inoussa Ouro

TRADICIÓ CRISTIANA

És un bon intercanvi d’opinions entre diferents religions sobre diferents temes de la religió (Déu, la fe, les pregàries, els rituals, ....). Sovint arribem al mateix punt. Cada un dóna la seva opinió, ens escoltem, no discutim qui és millor o qui té raó. També d’aquesta manera respectem els altres que poden pensar i viure diferent la religió. En aquests diàlegs s’enforteix la meva pròpia creença/tradició. En els temps en que vivim és necessari aquest diàleg.

Margaret Chettiar

És una bona manera de conèixer les altres creences i tradicions. Sobretot tradicions, ja que en el diàleg t’adones que hi ha més de comú que del que ens distancia. Quan coneixes els altres, els respectes i els estimes. La religió (o part espiritual de la persona) és una part molt important de la vida humana. Per a mi, que vinc d’una forta tradició catòlica, em serveix per adonar-me de les diferents manifestacions de la divinitat en diferents parts del món, en diferents moments històrics. També d’adonar-me de la mà de l’home, no pas la de Déu, en moltes “normes” religioses. És del tot enriquidor.

Carme Tió

LES DUES FESTES SIKHS A VIC

EL BAISAKHI

Festa celebrada el mes d’Abril des del 1699 per commemorar que a Anandpur, al Punjab la religió sikh s’independitza i es creen unes directrius i una identitat pròpia per part del Gurú Gobind Singh. Des d’aleshores els sikhs s’allunyen del sistema de castes propi de l’hinduisme i de la religió de l’islam.

Recitació del llibre Sagrat

És en aquell moment que es formalitza la conducta i l’estil de vida dels sikhs mitjançant el bateig o el amrit, l’aigua sagrada, i l’establiment del khalsa, un ordre al qual s’accedeix amb una cerimònia d’iniciació. També han de portar el do del gurú que conformen els cinc signes de la fe sikh, també anomenats “les cinc k”: el kesh (els cabells sense tallar, símbol de l'espiritualitat), el kirpan (espasa o punyal, símbol de la lluita sikh contra la injustícia i l'opressió religiosa), la kara (braçalet metàl•lic, símbol de moderació i record del Déu únic), la kanga (pinta, símbol d'higiene i disciplina) i la kachha (roba interior de cotó, símbol del control d'un mateix). Aquests inspiren les virtuts de: devoció, força, claredat, compassió, compromís, moral elevada, i es poden assimilar als símbols d’un casament espiritual.

La data de la commemoració de la religió sikh s’ha convertit en la festa del Baisakhi, una de les festes més importants de la comunitat sikh arreu del món. A la comarca d’Osona, el passat abril, es va celebrar al Casal Claret de Vic.

Moment del Baisakhi

NAIXEMENT DEL GURÚ

El gurú Nanak neix el 1469 al Panjab. Va ser el primer dels deu gurus que fan fundar, nodrir i desenvolupar la fe sikh al llarg de més de dos segles. És gràcies als seus ensenyaments que es produeix un renaixement espiritual i social i com a conseqüència sorgeix la religió sikh. Aquesta es base en la recerca interior de la Veritat. Per tal d’arribar-hi els sikhs utilitzen la meditació i l’autoanàlisi juntament amb l’amor i el servei cap al Totpoderós i la seva creació.

En memòria del naixement del gurú Nanak es celebra cada any la fundació de la religió sikh i es recorda el seu principal missatge: la necessitat de reconèixer la unitat de Déu, encara que la seva creació sigui diversa i el percebem de moltes maneres.

GRUP CLARET D'ECUMENISME

El Grup Casal d'Ecumenisme de Vic, el primer semestre del 2009 ha establert contactes amb grups cristians de diferents tradicions.

Assistència a la Celebració Dominical de la Comunitat Evangèlica de Vic

Els objectius són:

• Conèixer les diverses branques històriques del Cristianisme i completar-ho amb el coneixement de les confessions no cristianes del nostre entorn.
• Treballar en Formació Permanent l'Ecumenisme per descobrir-ne l'origen, el procés històric i el moment actual.
• Interioritzar l'Ecumenisme i el diàleg interreligiós o cultural en la nostra espiritualitat personal i comunitària.

Cada Primer Dissabte, a les 21:15h Pregària Ecumènica a la Cripta del Pare Claret.
13/01 Trobada de programació amb el Pastor Rolf, de l’Església Evangèlica de Vic.
16/01 Trobada de programació amb el Pastor José David, Adventista de Girona.
18-25/01 Octavari de Pregària Ecumènica per a la Unitat dels Cristians.
21/01 El Pastor Rolf comenta el text bíblic a la Pregària Ecumènica.

17/01 Visita de programació a la Comunitat Metodista de Barcelona.
07/03 Participació en el XXIII Retrobament Ecumènic d’Oikoumene a Barcelona.
17/04 Conferència del Pastor José David a la Casa Espiritualitat Claret de Vic.
11-15/05 Acompanyament de l’Abba Athanasios, Bisbe Copte, per Catalunya.
19/05 Conferència dels Pastors Rolf i Sònia a la Casa Espiritualitat Claret de Vic.
24/05 Assistència a la Celebració Dominical de la Comunitat Evangèlica de Vic.
28/05 Participació en la Junta Directiva del Centre Ecumènic de Catalunya.
15-25/06 Vivència a Anàfora, Centre d’Espiritualitat Copte Ortodoxe a Egipte.

Conferència del Pastor José David a la Casa d'Espritualitat Claret de Vic

Informació:

Conxita Puntí, 93 885 08 53

L'ANY NOU TIBETÀ

L’any nou tibetà, com en totes les cultures, celebra l'inici d'un nou cicle i té a veure amb la visió cosmològica d'aquest poble, de la visió de l'home en relació amb l'univers,amb la seva dimensió espiritual i amb el seu entorn quotidià.

La ciència que estudia els cicles i els seus fenòmens associats que estructuren el temps és l'astrologia. Al Tibet aquesta ciència té 4 fonts principals: l’antiga tradició Bön, l'astrologia Xinesa, l'astrologia Índia i el Tantra Buddhista de Kalachakra. Aquest és un Tantra molt profund que tracta de les relacions dinàmiques de l'home amb els elements de l'univers i de la seva repercussió en el cos més subtil de l'home, la dansa del macrocosmos amb el microcosmos.

Els cicles lunars tenen una especial importància en aquesta Tradició, la llum de la lluna que reflexa la llum del sol i les estrelles, té més a veure que el sol amb les nostres emocions i el nostre món interior. Així, l'any s'estructura en 12 llunacions de 29,5 dies de mitjana, el què representa un any de 354 dies, a diferència del nostre any solar de 365 dies. Per evitar crear una diferència excessiva entre el cicle solar i lunar, cada 30 mesos s 'intercala una tercera part del cicle lunar, que se l'anomena actualment mes bis.

L'any nou tibetà s'inicia al començament de la lluna nova del primer mes de primavera, això és, un mes i mig abans de l'equinocci de primavera, que se sol situar sempre entre primers de febrer i primers de març, cada any s 'adapta i només coincideix cada 3 anys amb l’any nou Xinès.

Els costums populars tibetans per preparar-se pel nou cicle són: netejar minuciosament la casa, les robes i el cos la vigília de l'Any Nou. També es prepara un menjar especial: uns raviolis de carn i herbes aromàtiques cuinats al vapor "los momos" amb el seu brou, pastissets de massa freda "Kabzé", iogurt de yak i les arrels "treuma".

Als monestirs es lleven abans de la punta d'alba per resar i purificar tots els possibles obstacles pel nou any, també s'evita viatjar durant els primers dies de l’any.

Aquest dia és una gran festa, tots els tibetans compleixen un nou any, un nou cicle, sense importar la seva data de naixement. Un cop ha despuntat el dia es procura evitar qualsevol acte que pugui perjudicar als altres, es gaudeix, es descansa i es fan tots els possibles perquè sigui un dia molt feliç amb tota la família, amics i éssers del nostre entorn.

Al centre de Vic Karma Txöpel també celebrem l’any nou tibetà. Cada any comencem amb una pràctica. Normalment fem Chenrezi (el Buda de l’amor i la Compassió). Desprès de la pràctica fem una celebració, cada persona porta alguna cosa de menjar o beure per compartir amb els altres (a vegades els tradicionals “Momos”).

Aquesta celebració és oberta a tothom que hi vulgui participar.

Ester de Grup Karma Txopel de Vic

PRESENTACIÓ

Fa uns mesos, des del Casal Claret i en col·laboració amb diversos espais religiosos de tradicions diverses, editàvem un tríptic amb una breu informació d’alguns dels espais més rellevants de diverses tradicions religioses presents a Vic. L’encapçalament d’aquell tríptic era “Vic, ciutat de Pau”.

La majoria de persones de les diverses tradicions religioses estem convençuts que les nostres tradicions i camins espirituals són camins de Pau, d’un profund respecte per a totes les persones, sense imposicions que no siguin les de respectar-nos mútuament i acollir-nos en la nostra riquesa i diversitat.

Editem un senzill butlletí que volem que surti una o dues vegades cada any que vol ser una expressió d’aquesta diversitat i d’aquesta riquesa que tota una colla de persones estem interessades a compartir. És una eina més de diàleg i convivència que vol reforçar i animar el diàleg i la convivència de cada dia.

Si sobre el contingut d’aquest butlletí esteu interessats/des a entrar en diàleg amb nosaltres o amb alguns dels que hi escriuen. Ens ho dieu, i estarem encantats de fer-ho.

Cordialment, l'equip de redacció de "Vic, ciutat de Pau"